Explorar los documents (15428 total)

vignette.jpg
En allant puiser dans le brega funk, un genre populaire de musique club ultra dansante originaire du Brésil, l’emblématique formation marseillaise signe ici un disque en plein dans l’âme du groupe : des riddims digitaux et des versions minimalistes, des prises de conscience et des prises en main, de l’amour et du trobar.
vignette.jpg.jpg
Construit comme un jeu de tarot inventé, De Mòrt Viva explore l'idée d'un paganisme contemporain en dix odes jubilatoires, humoristiques et spirituelles. L'occitan auvergnat s'impose au crachoir, déployant son maillage métaphorique et polysémique, empreint de la candeur particulière d'une langue nouvellement acquise.
vignette.jpg
Eric Fraj compte parmi les figures emblématiques de la nòva cançon, le phénomène de renouveau chansonnier occitan issu des années 1970. Ainsi, pour ses 50 ans de chanson, il souhaite rendre hommage, peu importe le choix esthétique (tango, reggae, balades, blues, jazz, flamenco…), à ce « voyage étrange et complexe : la vie ».
vignette_57427.jpg
Decòr, Miquèl
L’IEO-Aude ven de publicar un recuèlh de poèmas del Miquèl Decòr. Son titol La mar sus las espatlas repren un vèrs de l’Ives Roqueta ; aquela mar sus las espatlas es un fais de suportar o la dobertura cap las espandidas de l’esper ? Aqueste recuèlh de tèxtes escrits entre 2012 e 2017 se trapava sul camin de l’estampariá quand lo poèta nos quitèt a la prima passada. Lo libròt de 36 paginas pren plaça al ras de sos predecessors (Lo pastre de las estelas, La nuèit esquiçada, La camèla blanca, Soledre,…) dins la colleccion Vendémias.


Tornam trapar, amb fòrça e prigondor, las tematicas que marcan l’òbra del poèta. Dins lo prefaci, Miquèla Stenta saluda aquesta poesia de la simplicitat qu’a per tòca d’aténher lo còr dels umans e de tota causa e que sèrva un esper caparrut fàcia al constat del mal-èsser del monde. Amb lo poèta, viatjam dempuèi son cabanòt al bèl mitan de las vinhas menerbesas fins a d’endacòm mai (Espanhas, Magrèb, Africa del sud mai que mai) : l’espandi del poèta non coneis termièras, poblat d’actes intemporals, de la cèrca de l’amor e de la patz, d’una comtessa de Tripòli de rescontrar o tornar trapar un jorn… Lo poèta es un teisseire de mots En vèrses ritmats o en pròsas cortetas, Miquèl Decòr es un mèstre per faire valsar la lenga e téisser los mots e lo lengatge. Aqueles mots corrisson coma las aigas : las de las sorgas e de las fonts, de Sessèr al rio Vero, fins a « la mar qu’ofrís sa sal ». Un poèma escrit pels Calandrons de Carcassona es dedicat a la memòria del caporal Barthàs : « La voliam pas la guèrra / Jaurès, lo sindicat, la patz, / Combatre la misèria… / N’aviam plan pro a far / Sens anar faire la guèrra. » Non, Miquèl, èras pas brica un « faidit de tròp », vist que l’èime del reviscòl te menava tan plan coma lo Bernat de Ventadorn que vesiá la lauseta cantar lo retorn renovelat e desirat de l’alba.
Alan Roch
vignette_violon-bois.jpg
AELOC

Un conte musical pour annoncer l'arrivée du printemps

Jan-Pichon joue du violon, c'est sa passion. Et il en joue si bien que lorsqu'il va dans le bois, tous les animaux, du plus petit au plus gros, deviennent ses amis. Cette harmonie va être brisée par l'arrivée d'un oiseau inconnu de tous, un oiseau étranger. Mais quand un jour cet étranger disparaît, Jan-Pichon réalise qu'il vient de perdre un ami. Il va alors se lancer dans une quête impossible pour apprendre à voler. Il ne réalisera pas ce rêve, mais sa longue marche initiatique, faite de rencontres et de séparations, donnera un sens encore plus profond à tous les actes de sa vie.
Musiques et contes traditionnels s'entrecroisent, se superposent, s'emmêlent et se complètent dans une magie poétique propice à toutes les évasions, à toutes les rêveries.

André Gabriel - musicien : Galoubet-tambourin, tambourin à
cordes, violon, violon sabot, rebec, vielle à roue, cor de chamois,
ouloussi, frestèu, fifre, flûte double et harmonica.
Rémy Salamon - conteur.


Tout public à partir de 6 ans. Ce spectacle s'adresse aussi à un public adulte.

Durée : 1h15

Contact : A.E.L.Oc
https://www.aeloc.fr/contact.php

Photo : Amélie Casanova


vignette_LGO-20211117.jpg
Joan-Maria Roussel, estatjant de Bourdic - Tè Vé Òc
Gravier, Michel. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 17 de novembre de 2021

Joan-Maria Roussel, estatjant de Bourdic

Aquesta setmana Tè Vé Òc anèt au rescontre de Joan-Maria Roussel un estatjant dau vilatge de Bourdic (ducat d'Uzès) . Joan-Maria nos faguèt visitar lo vilatge e parlèt d'una de seis activitats: una pagina Facebook onte enregistra cada setmana una vidèo en lenga nòstra. Seguiguèt lei cors d'occitan de l'IEO 30 a Sant Geniès de Malgoirès per lo plasèr de parlar son "patoès" de Bourdic, vilatge qu'aima tant. Comencèt pendent lo confinhament per de cronicas sus lo vilatge e seis edificis de remarcar, puèi fuguèt sus lei praticas de cada jorn, lo trabalh de la tèrra e lei tradicions. Ara contunha en causissent cada còp lo decòr que conven a sa cronica. De retrobar sus sa pagina Facebook.

Un retrach per Miquèu Gravier.

[resumit de Tè Vé Òc]

vignette_bourse-vie.jpg
Dins aquel espectacle novèl de contes de Desdièr Huguet, tot comença per un escotelada pel ventre e tot s'acaba amb l'efigia, sus la punta d'un cloquièr, de « Mitat-de-Pol ». Entretemps, de bandits, lo Diable en persona, una gèrla magica e un ròc estonant auràn entrainat mai d'un drame e provocat maitas esmogudas, en illustrar lo vièlh  biai de dire :  « L'argent fa pas lo bonur ».

Mas res es pas simple que de còps, la fortuna ajuda a l'òme ausat. E per aquel que sap i faire i pòt donar la man...

Aquel especactle de gaireben una ora dètz (a partir de 12 ans), en francés mirgalhat d'occitan (mas que tot lo monde pòt comprendre) es pebrat de musicas e de cançons acompanhadas per un acordeon.

Contact : 07 50 65 26 37 ou lekiosque15@gmail.com
vignette_cornamusas-JME.jpg
Joan Miquèu Espinasse

Còrnamusas occitanas peus nuls o Etnomusicologia (e pas sonque) accelerada per lusir en societat


En francés, mès francés qui pud a l’occitan a plen nas, ou en occitan de Gasconha, contes o istoèras qui hèn víver los musicaires. Atencion, musicaires populars occitans, rotinièrs e jogaires de bals, mès pas sonque… Deus mites fondators universaus on lo Pan n’a pas lo ròtle bèth, on l’Appolon n’ei pas lo mei lusent, mès mites que las musicas de uei respiran enqüèra. 

I avèva un còp lops, lo Diable e la musica. 





Joan-Miquèu Espinasse, contaire poli-instrumentiste, jogarà e contarà còrnamusas occitanas (bohas, bodega...) o deu Centre França e d'autes instruments populars d’aquèstas tèrras.
Universalitat deu locau per ua descovèrta o ua introspeccion qui ajuda a compréner que d'aci se vei lo Monde. 

Segon la pagèra, l’espectacle pòt èsser en acoustic (dinca 40 personas) se la sala prepausa condicions d’escota corrèctas.

L’espectacle dura environ ua ora, pòt èsser en occitan de Gasconha o en francés, adaptat peus mainats o tot public.

Site : https://www.facebook.com/JMEspinasse/
Contact : jmichel.espinasse@gmail.com

Fòtos : Arnaud Cassagnet
vignette.jpg
Enfant du Biterrois, le jeune chanteur Joanda n’a jamais voulu faire le choix entre l’occitan et le français. Et, c’est à travers cette double culture, ce double regard et cette identité multiple, qu’il déroule dans ce deuxième long format ses chansons. Ses chansons en forme d’amour, d’amour pour son pays d’abord, le Languedoc, et son littoral en particulier. Ses chansons en forme de tubes de l’été, comme pour mieux investir, avec tout ce bagage en poche, le paysage trop monolingue de la chanson en France.
vignette.jpg

Groupe du Périgord issu du renouveau chansonnier des années 1970, Peiraguda marque ici comme il se doit le coup de ses 40 ans. Un anniversaire donc, et un album en forme de consécration : des nouveautés, des adaptations et des enregistrements en public déroulent tout le savoir-faire folk derrière ce nom emblématique.

sus 1543