Explorar los documents (15520 total)

vignette_55665.jpg
Les Travailleurs de Nuit
Centre Régional des Musiques Traditionnelles en Limousin

Presentacion

Benlèu nascuda a la darrièra claror del sègle XVIII en Massís Central, coma dins d’autras regions de Francia (amb de destins variables), la musica del violon popular foguèt elaborada subretot pendant la temporada de 1880 cap a 1930, pricipalament al còr dels espacis montanhós del centre-oèst del Massís (Corrèsa, Cantal, Puèi Domat, Naut Léger).
A la debuta de las annadas 1970, aprèp un oblit progressiu espandit sus un trentenat d’annadas, lo corrent Fòlc de l’epòca redescobrís aquestas practicas doblidadas, marginalament d’en primièr, puèi fòrça massivament a l’escasença de recèrcas nombrosas que foguèron fachas dins las annadas 1975-1985, al près de los darrièrs testimònis e practicians, mas tanben al près dels dançaires e dels publics.
Uèi aqueste repertòri de violon es la tradicion instrumentala la mai importanta del Centre de la Francia, d’una musica que conta segurament mai d’un milièr de practicants dempuèi sa creacion.
L’istòria contada per aqueste webdocumentari interactiu s’apièja sus los percors e las practicas dels musicians-cercaires de las annadas 1970, qu’an fach lo ligam entre los darrièrs violonaires de vilatge e lo mitan contemporanèu del violon popular en Massís Central.

Voir le film

http://violonpopulairemassifcentral.crmtl.fr/#Accueil

Crèdits

Recèrcas e scenari : Olivier Durif – CRMTL
Presa de son e entrevistas : Robin Mairot – Les Travailleurs de Nuit
Presa de vista e creacion Web : Sylvestre Nonique-Desvergnes - Les Travailleurs de Nuit

Produccion

Director de produccion : Ricet Gallet – Centre Régional des Musiques Traditionnelles en Limousin (CRMTL)
Cargat de produccion : Dominique Meunier – CRMTL
Documentacion : CRMTL amb l'ajuda de l’Agence des Musiques des Territoires d’Auvergne

Aqueste webdocumentari es cofinançat per l'Union europèa amb lo Fons Europèus de Desvolopament Regional (FEDER). 

Contacte difusion

Centre Régional des Musiques Traditionnelles (CRMT) en Lemosin : 4 avenue Jean Vinatier 19700 Seilhac - Tel. +33 (0)5 55 27 93 48 - Fax +33 (0)5 55 27 93 49 - Mail crmtl@crmtl.fr - Web www.crmtl.fr

Les Travailleurs de Nuit (association Lost in Tradition) : Mairie de Chamboulive 19450 Chamboulive - Mail : lostintraditions@gmail.com - Web : www.lostintraditions.com
vignette_55664.jpg
Rodín Kaufmann
Chloé Desmoineaux
« Aucelum, l'aucèl, simbòl fòrt e etèrne del rapòrt de l'òme a la natura. Es lo tèma causit per Rodín Kaufmann e Chloé Desmoineaux per una creacion que crosa los univèrs narratius d'un poèta pluridisciplinari enamorat d'experimentacions encarnadas e enrasigadas en país d'Òc, e d'una artista numerica inspirada per la ficcion speculativa e l'ecofeminisme.
Lo duò prene lo monde aviari coma matèria primièra sonòra, visuala e istorica, e se projècta dins un conte poetic e ecologic futurista, que interroga sus la plaça e lo ròtle de l'Òme a l'alba d'una crisi biologica majora. En augurs contemporaris, Chloé Desmoineaux e Rodín Kaufmann se fan aici observators e interprèts dels aucèls, subrevivents de l'extincion de massa precedenta.»
(Tèxt de presentacion : Rodín Kaufmann)

L'espectacle, que mescla creacion audiovisuala, poesia e experimentacions sonoras es lo fruch d'una residéncia artistica menada en 2019 prèpl'Ecole nationale supérieure de la photographie (ENSP)  e lo festenal Les Suds en Arle, en coproduccion amb Octobre Numérique.
vignette-55662.jpg
Jean-Pierre Baro
La camerà de Joan-Pèire Baro se vira vèrs Claudi Marti, una de las figuras del reviscòl occitan d’aprèp Mai de 68. Dins son ostal de Confolenç, prèp de Carcassona, evoca son percors de regent apassionat e de cantaire engatjat al près dels viticultors, que se baton per poder « viure e trablahar al país ». Joan Huillet, l'una de las figuras de proa d'aquestes collectius viticòlas en lucha, participa tanben ; lor prepaus es illustrat per d'imatges d'archius nombroses.
vignette_55661.jpg
Amy Cros
Alan Fornells es un artista que fabrica d'objèctes que racontan d'istòrias. Dins son talhièr a Baçan, un villatge pròche de Besièrs, rabòta, clavèla, ponça, talha, sublima de tròces de caissetas, de clavèls vièlhs, de plancas recicladas. Pas jamai crompar, recuperar tot, per donar al monde un autre buf, aqueste buf que nos mormolha a l'aurelha d'istòrias en francés, en occitan, en espanhòl... Dins totas las lengas que parlan al còr.
Amada Cròs e Lisa Gròs, de l'associacion Tè Vé Òc, anèron filmar dins son talhièr aqueste representant « de fait » de l'Art Modèste. En efièch cada mòble creat per Alan Fornells es una òbra d'art, malhon d'un conte entre fantasma e realitat, viatge de la memòria, cèrca del quotidian meravilhos. Entre art, bricolatge e poesia, sublima çò que servís pas pus, per ne faire lo supòrt de sos sòmis.
vignette_55660.jpg
Marc Khanne
Qui parla occitan uèi, e perqué ? Cossí aquesta cultura porta los gèrmes per se reinventar, crear, imaginar lo monde multicultural de deman ?
Marc Khanne realiza un filme-enquèsta sus la lenga e la cultura que donan lor nom a una region. Partís de son experiéncia personala de « neo-occitan » (« L’occitan es parlat dempuèi mai de mila ans, e l’an que ven comenci ma seconda annada »), per anar a la rencontre de los e las que vivon amb aquesta lenga : joves e dròlles en classa bilingüa, artistas, comedians, autors… Interroga tot e totes : perqué es tant dur per una aurelha francesa de se confrontar a d’autres sonoritats ? Perqué l’occitan es en competicion amb lo chinés o l’inglés a l’escòla ? Cossí ajuda a dubrir la pòrta de la torre de Babèl ? E cossí aquesta lenga, qu’es la lenga de còr de fòrça creators actuals, poiriá s’arrestar de batre ?
Lo realizator
Marc Khanne viu a Tolosa. Es comedian e musician, e dempuèi 2002 realiza de filmes documentaris ont aflora una consciéncia agusada dels enjòcs environamentals e socio-culturals ligats al territòri. En 2007 e en 2013, son dos filmes, Aigoual, la forêt retrouvée et Bergers de l'Aigoual, éleveurs des Causses et Cévennes, que cabussan dins l’univèrs de l’agropastoralisme. Un autre filme seguís en 2016, que lo títol sona coma un manifèst : En transhumance vers le bonheur...
En 2007 tanben, l’artista fa una primièra cabussada dins la diversitat lingüistica amb Drôles d’Accents, un viatge regaudissent dins la diversitat de las colors sonòras de la lenga francesa.

Occitan, gardarem la lenga, produsit per Pages & Images e ViàOccitanie amb lo sosten de la region Occitània, es son 17en filme. Es en francés e en occitan.
vignette_castel-bruches.jpg
Léglise, Julie
Nègre, Agnès. Trad.
L'atencion d'un enfant es atirada pels bruches que venon d'un castèl. Cada còp, es un bruch diferent mas, fin finala, se cal pas inquietar.

Edicions Gamineries
vignette_55658.jpg
CIRDOC-Institut occitan de cultura
Lo Congrès permanent de la lenga occitana, dens l’encastre de la soa produccion d’utís lingüistics de referéncia, que prepausa dejà mei d’un diccionari e basa de dadas consultablas en linha.

Despuish lo mes de seteme, dus navèths diccionaris que son adara accessibles : un diccionari deus noms pròpis e un deus gentilats.

Los dus diccionaris que son estats construsits a partir de dadas qui provienen de divèrs diccionaris e lexics occitans generalistas.

Tà’n saber mei
vignette_contes-pyrenees.jpg
Espectacle bilingüe occitan (gascon)-francés (o monolingüe occitan) e musicau, en tot partir de condes cuelhuts en eths Pirenèus Centraus (Comenge - Aran - Coserans).

Istuèras entà arríder o entà espaurir (un shinhau), entà tota era familha. Que i arretrobam pastors, bèstias que parlan (lops, mandras, crabas, gariás...), lairons, pècs e pegòts e un tepèr d'autis personatges deras nòstas montanhas.

Durada : 45 mn.
Condes condats per Joan Pau Ferré e Danís Ferré--Noguès.
Acordeon diatonic : Loís e Danís Ferré--Noguès

Contacte :

contact@ostaucomenges.org

05 61 04 49 24

Imatge panèl 1.jpg
Occitan à Clapiers

L’exposition existe en deux versions (occitan, français). Seule la version française est imprimée à ce jour.
Réalisation : Occitan à Clapiers

PRÉSENTATION

Sous ce titre, une exposition sera présentée du 14 au 21 Octobre 2020 à Clapiers, à l’occasion du 500ème anniversaire de l’établissement du premier compoix connu de la communauté.
Le Compoix ? un document à usage fiscal qui recense les biens imposables d’une communauté, afin de répartir la Taille.

Composition de l'exposition : 

L'exposition est structurée en quatre parties : 
- Le document : un registre des biens (compés/compoix)
- Raisons et contexte de sa production
- Informations apportées par le document
- Écritures, langue et grammaire du document

Options : 

Livret de visite : 16 pages contenant un quiz. Compléments d’information sur les thèmes suivants : les renseignements donnés par le compoix ; les éléments géographiques ; l’agriculture ; la société ; le contexte politique en 1520 ; la province de langue d’òc en 1520 ; texte et lexique.

Formation aux personnes qui accueilleront les visiteurs. 

Exposé mobile / Conférences : Des modules projetables permettent de présenter le compoix et les thèmes de l’exposition dans des salles (spectacle, classes, salles polyvalentes, bibliothèques) qui ne peuvent accueillir l’exposition. La sélection des vues peut être adaptée au public et au temps dont il dispose. Toutes les animations peuvent être faites en occitan et en français.

FICHE TECHNIQUE 


14 panneaux souples de format 90x130 avec système pour accrochage sur cimaise (éventuellement grille caddy habillée de tissu). Nécessite une surface d’accrochage d’au moins 25 mètres linéaires, éventuellement discontinue.

En option :  3 livres (bibliographie) / 1 ordinateur (sonorisation ; projections). 

EMPRUNTER L'EXPOSITION

Conditions / procédures d'emprunt : 

Mise à disposition gratuite. Assurance et transport à la charge de l’emprunteur (départ Clapiers- 34830). 

Contact :

Association Occitan à Clapiers
Mail : occitanaclapiers@laposte.net / 06 09 55 67 02
vignette_cvt-pesta.jpg
Embarrament d'un autre temps : la pèsta
Cultura Viva Televisioun
La cadena de television nissarda Cultura Viva torna sus l'istòria de las epidèmias que brandiguèron lo mond occitan.

La pèsta fouguèt presenta aquí tra lou sècoulou XIV e XVIII, que s'es countat pas mens de 102 episodi d'aquela calamità. Souvent la maladìa arribava dau pouòrt de Marsilha. Couma aquela dòu 1348, que fouguèt terribla, couma lou diguèt lou prouverbi « En lou quaranta vuech, sus cent s'en sauvava pas vuech »... E es ver qu'en Europa, si perdèt bessai la mitan de la poupulacioun, la vila de Nissa, ela, passèt de 13 000 a 5000 estajants.

[resumit : Cultura Viva Televisioun]

Veire l'autre episòdi 
d'Embarrament d'un autre temps
 : lo colerà
sus 1552