Explorar los documents (14916 total)
Beaume, Ivona
« Ivona obsèrva lo mond a l’espèra de l’eveniment. Son inspiracion es sens bòlas que se va noirir de l’actualitat, d’anecdòtas, d’articles scientifics coma d’istorietas de uèi o dau passat, de la vida vidanta fin finala. Fina cosinièra, dins sas recèptas coma dins sos escriches, sap ajustar la punta de sal que dona de gost o apondre los qualques grans de pebre que fan ressortir sa composicion mas tanben lo vinagre quand li sembla necite e que las circonstàncias ne fan mestièr ».
Aqueste libre recampa, de passejadas en soscadissas au fial de l’aiga, de cronicas que la primièra espeliguèt dins lo temps de la covid. Volgut bilingüe per fissar la curiositat dels novèls estatjants aculhits en riba de Taur ; mas tanben per tornar donar lo chuc e lo muc de sa lenga a aqueles d’aquí.
Aqueste libre recampa, de passejadas en soscadissas au fial de l’aiga, de cronicas que la primièra espeliguèt dins lo temps de la covid. Volgut bilingüe per fissar la curiositat dels novèls estatjants aculhits en riba de Taur ; mas tanben per tornar donar lo chuc e lo muc de sa lenga a aqueles d’aquí.
Segondy, Jean-Louis
Amoroses de la lenga occitana, apassionats d’ornitologia, de l’origina dels mots e dels noms vernaculars, aqueste libre es fach per vautres.
En mai 286 fichas d'aucèls polidament illustradas per de fotografias, lo libre presenta un vintenat de paginas sus las "paraulas d'aucèls" (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fabliòlas d'Esòp ont i a un aucèl, dau grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr. Obratge de vulgarizacion, las intradas se fan en francés, lo libre conten atanben la traduccion de las fichas dins aquela lenga e d'ensenhadors que permeton de passar d'una lenga a l'autra e de s'i retrobar.
En mai 286 fichas d'aucèls polidament illustradas per de fotografias, lo libre presenta un vintenat de paginas sus las "paraulas d'aucèls" (mimologismes e onomatopèas) e de reviradas de las fabliòlas d'Esòp ont i a un aucèl, dau grèc a l'occitan, per Joan Pau Bringuièr. Obratge de vulgarizacion, las intradas se fan en francés, lo libre conten atanben la traduccion de las fichas dins aquela lenga e d'ensenhadors que permeton de passar d'una lenga a l'autra e de s'i retrobar.
Ofici Public de la Lenga Occitana
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana
L'Ofici public de la lenga occitana lança un ensemble d'esplèits a destinacion dels/de las elegits/-idas e dels/de las tecnician.a.s de las collectivitats localas per desvolopar de projèctes en ligam amb la lenga occitana.
Acompanhar las collectivitats
De mai en mai de collectivitats localas s'engatjan de cap al desvolopament de la lenga occitana : demanda de dobertura de cursus bilingües a l'escòla, sosten a las activitats associativas, formacion de personals a la lenga, valorizacion del patrimòni local, programacion d'artistas en lenga occitana, etc. Aquelas iniciativas, portadas per de comunas, intercomunalitats o departaments, se pòdon plan sovent far sens còstes suplementaris. Son fòrça encoratjadas, tant per la Region Novèla-Aquitània (qu’adoptèt una fuèlha de rota per las lengas regionalas en 2021) que per la Region Occitània (dins l'encastre de son plan Cultura Viva votat en 2022).
Una enquèsta realizada en 2020 metèt en evidencia lo sosten fòrt dels abitant.a.s de las regions Novèla-Aquitània e Occitània al refortiment de la preséncia de l'occitan dins lor quotidian (https://www.ofici-occitan.eu/oc/loccitan-uei/).
Es per acompanhar aquelas dinamicas que l'Ofici public de la lenga occitana (OPLO), organisme public cargat de promòure la transmission e la visibilitat de la lenga occitana en Novèla-Aquitània e Occitània, a elaborat un « lòt especial collectivitats ». Aquel lòt, concebut coma una caissa a esplèits, a per tòca de presentar l'ensemble de las possibilitats ofèrtas a las collectivitats per metre en òbra de projèctes a l'entorn de la lenga occitana.
Equipar los actors de terren
Concretament, aquel lòt met en lum las diferentas oportunitats d'intervencion per l'elegit.da.s o los tecnician.a.s de las collectivitats. Compren 12 fichas tematicas que presentan caduna los beneficis ligats al lançament d’un projècte, las modalitats, etapa per etapa, e identifica los còstes potencials. Per cada ficha, una pagina dedicada e que compren tota una lista de ressorsas es en linha sul sit de l'OPLO.
Al delà de l'acompanhament de las collectivitats, l’objectiu es d’equipar los actors de terren pendent lors interaccions amb aquelas. Fruita de 12 meses de concertacion, mobilizèt 9 partenaris : la Region Novèla-Aquitània e la Region Occitània, lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura, lo Congrès permanent de la lenga occitana, l'associacion Òc-Bi per l'ensenhament bilingüe a l'escòla publica, la con-federacion de las Calandretas, l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) e los dos Centres de formacion professionala en occitan (CFPO) de Besièrs e de Pau. De personas ressorsas son de mai identificadas per orientar las demandas d'acompanhament.
Totes los contenguts foguèron testats al près d'elegit.e.s e de technicien.ne.s de collectivitats.
Aquel lòt serà progressivament desplegat sus l'ensemble del territòri de las regions Novèla-Aquitània e Occitània. Serà sustot utilizat pels servicis de l'OPLO e de sas tutèlas pendent los rencontres a venir, difusat al près dels partenaris associatius e mes a disposicion sus diferents punts de difusion del territòri.
DESCOBRIR LO CONTENGUT DEL KIT E/O NE DEMANDAR UN EXEMPLARI : AQUí
Ofici Public de la Lenga Occitana
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo Congrès Permanent de la Lenga Occitana
L'Ofici public de la lenga occitana lança un ensemble d'esplèits a destinacion dels/de las elegits/-idas e dels/de las tecnician.a.s de las collectivitats localas per desvolopar de projèctes en ligam amb la lenga occitana.
Acompanhar las collectivitats
De mai en mai de collectivitats localas s'engatjan de cap al desvolopament de la lenga occitana : demanda de dobertura de cursus bilingües a l'escòla, sosten a las activitats associativas, formacion de personals a la lenga, valorizacion del patrimòni local, programacion d'artistas en lenga occitana, etc. Aquelas iniciativas, portadas per de comunas, intercomunalitats o departaments, se pòdon plan sovent far sens còstes suplementaris. Son fòrça encoratjadas, tant per la Region Novèla-Aquitània (qu’adoptèt una fuèlha de rota per las lengas regionalas en 2021) que per la Region Occitània (dins l'encastre de son plan Cultura Viva votat en 2022).
Una enquèsta realizada en 2020 metèt en evidencia lo sosten fòrt dels abitant.a.s de las regions Novèla-Aquitània e Occitània al refortiment de la preséncia de l'occitan dins lor quotidian (https://www.ofici-occitan.eu/oc/loccitan-uei/).
Es per acompanhar aquelas dinamicas que l'Ofici public de la lenga occitana (OPLO), organisme public cargat de promòure la transmission e la visibilitat de la lenga occitana en Novèla-Aquitània e Occitània, a elaborat un « lòt especial collectivitats ». Aquel lòt, concebut coma una caissa a esplèits, a per tòca de presentar l'ensemble de las possibilitats ofèrtas a las collectivitats per metre en òbra de projèctes a l'entorn de la lenga occitana.
Equipar los actors de terren
Concretament, aquel lòt met en lum las diferentas oportunitats d'intervencion per l'elegit.da.s o los tecnician.a.s de las collectivitats. Compren 12 fichas tematicas que presentan caduna los beneficis ligats al lançament d’un projècte, las modalitats, etapa per etapa, e identifica los còstes potencials. Per cada ficha, una pagina dedicada e que compren tota una lista de ressorsas es en linha sul sit de l'OPLO.
Al delà de l'acompanhament de las collectivitats, l’objectiu es d’equipar los actors de terren pendent lors interaccions amb aquelas. Fruita de 12 meses de concertacion, mobilizèt 9 partenaris : la Region Novèla-Aquitània e la Region Occitània, lo CIRDÒC-Institut occitan de cultura, lo Congrès permanent de la lenga occitana, l'associacion Òc-Bi per l'ensenhament bilingüe a l'escòla publica, la con-federacion de las Calandretas, l'Institut d'Estudis Occitans (IEO) e los dos Centres de formacion professionala en occitan (CFPO) de Besièrs e de Pau. De personas ressorsas son de mai identificadas per orientar las demandas d'acompanhament.
Totes los contenguts foguèron testats al près d'elegit.e.s e de technicien.ne.s de collectivitats.
Aquel lòt serà progressivament desplegat sus l'ensemble del territòri de las regions Novèla-Aquitània e Occitània. Serà sustot utilizat pels servicis de l'OPLO e de sas tutèlas pendent los rencontres a venir, difusat al près dels partenaris associatius e mes a disposicion sus diferents punts de difusion del territòri.
Ville d'Anglet
Bibliothèque Quintaou d'Anglet
Bibliothèque Quintaou d'Anglet
Dens l'encastre deu cicle :
BERNARD MANCIET “Le poète-monde »
PROGRAMA PREPAUSAT PER LA VILA D'ANGLET DENS L'ENCASTRE DEU CENTENARI DE LA NEISHENÇA DE BERNARD MANCIET
PRESENTACION
NOM D’UNE HISTOIRE ! "PORIQUETA",
Lectura bilingüa, francés - occitan gascon
Per Lucie Albert,
“Ça vietzescotar l’istuèra”, en esterèo, en duas lengas, un drin de gascon, un drin de francés. D'ua lenga a l'aute, l'istòria de la garia aus ueus d'aur, l'istuèra de Poriqueta. Poriqueta petiteta on te’n e vas atau ?
Au ritme deus mots, breçats per las duas lengas, las aurelhas petitas que's desvelhan e los còrs que s'esmiraglan . Que creishen atau la curiositat e lo plaser de léger, associats a un moment de partatge.
INFORMACIONS PRACTICAS
Dimèrcs 20 de seteme - 15 h 30
Bibliotèca Quintaou -12, carrèra Albert-le-Barillier-Anglet.
Gratuit. Tot public. Sus reservacion.
Ihry, Monique-Marie
Viaule, Sèrgi. Trad.
Viaule, Sèrgi. Trad.
Aquel recuèlh de Monique-Marie Ihry clau qualques poèmas nostalgics de joventut. Son aquestes que benlèu me pertòcan mai. Son las recordanças d’un temps de boèmia ont la vida se viu al present sens se trachar d’aver un numèro de Seguretat sociala. Far la vida leugièra aquò’s lo ròtle, conscient o inconscient, del poèta. Tirar de l’existéncia çò pus agradiu es la tòca de la poesia. Per aquò far, l’escritura deu passar per l’armonia dels mots e dels sens, çò que capita a plaser Monique-Marie Ihry. Sos poèmas son pas desprovesits d’erotisme (la poesia dels sens). Amb Monique-Marie Ihry, la femna es suauda dins sa femenitat assumida. Dins aquela pèça poetica son tres personatges : Ela, El e lo Mèstre de felicitat. Ela se prenoma Alba. El es Pau. Còp e còp exprimisson l’esmai de lor rescontre primadenc sus las broas del Canal de las Doas Mars, las desseparacions setmanièras e lo bonur gaudiu de lors urosas retrobalhas dins lo campèstre occitan.
Cap a l'infinit e pas mai lònh ! serigrafia realizada per un.a licean.a
Serigrafia que representa un astronauta sus la planeta entèrra amb una forca dins la man. Scèna acompanhada del messatge "Cap a l'infinit e pas mai lònh !".
Un crèdit per un cicle, serigrafia realizada per un.a licean.a
Serigrafia que representa una femna nuda amb un bilhet en euro en plaça del cap, a caminar en rond amb de sang que raja de son entrecuèissa. Scèna acompanhada pel messatge en occitan "un crèdit per un cicle".
PRESENTACION
Un programa excepcional entre sacrat e profan que fa omenatge a doas grandas figuras femeninas de l'Istòria : Alienòr de Bretanha e Alienòr d'Aquitània.pèças polifonicas e monodiques del Gradual d'Alienòr de Bretanha (XIII e sègles XIV) precedisson la Cançon de Guilhèm d'Aquitània, pèça del compositor Philippe Erpiant, inspirat d'un poèma de Guilhèm IX, pepin d'Alienòr d'Aquitània (comanda de l'Abadiá de Fontevraud).
Del Gradual provenon dels cants de la messa per la vigília de l'Assompcion, de las sequéncias e doas polifonias, de las polifonias improvisadas coma se'n fasiá alara. Se jonhon al programa tres pèças de provenença anglesa qu'aurián pogut èsser cantadas dins de fondacions fontevristes en Anglatèrra, coma Amesbury ont nasquèt Alienòr de Bretanha en 1275. Lo gradual d'Alienòr de Bretanha es excepcional a mai d'un títol. Ricament enluminé, se compausa de 301 fuèlhas.
Après un sejorn al convent anglés d'Amesbury, Alienòr de Bretanha arriba a Fontevraud, en 1290 e i pronóncia sos vòts. Ne ven la setzena abadessa en 1304 e, a sa mòrt en 1342, leguèt lo gradual portant sas armas. Es una font excepcionala per l'estudi de la practica del cant gregorian als XIII e sègles XIV. En 2013, Xavier Kawa Topor e Françoise Baudin, responsablas de l'Abadiá de Fontevraud – Centre cultural de rencontre, demandan als poètas de l'Oulipo d'imaginar çò que legissiá la reina Alienòr d'Aquitània. En 2013, un recuèlh es editat que s'obrís amb un poèma enigmatic escrich per Guilhèm IX, primièr dels trobadors e pepin d'Alienòr d'Aquitània : Farai un vèrs de dreit nien, valent a dire « farai un cant de pur neient ». Es aquel tèxt que Philippe Erpiant a causit de metre en musica. Doas cançons de trobadors li tendràn companhiá, l'una de Guiraud Riquier (1254- 1292), l'autre Guirault de Bornelh (1162-1199).
DISTRIBUCION
LAURENCE BRISSET
Direccion artistica, mezzo-soprano
EUGÉNIE DE MEY
Mezzo-soprano
ESTELLE NADAU
Soprano
CAROLINE TARRIT
Mezzo-soprano
MARIE-GEORGE MONET
Alto
FICHA TECNICA
Programa per 5 voses de femnas a cappella
Durada : 1h15
Dorsièr complèt de la creacion : AQUI
CONTACTE ARTISTIC
Ensemble De Caelis
CONTACTE : Céline Landais, chargée de production et diffusion - 06 63 62 30 74
production@decaelis.fr
www.decaelis.fr
Grégoire Albisetti
Jean-Marc Parayre
Jean-Marc Parayre
PRESENTACION
Un conte de Nadal per tornar trobar lo sens del present.
D'ont ven aquel mantèl roge ? E perqué aqueles presents ? Una istòria d'amistat ponhenta !
“Èra un còp, un òme vièlh que se soveniá... aqueles òmes venguts del freg... lors cants colorats, que van e tornan, coma las annadas... la garança e lors mantèls venguts roges pel trabalh e lo paratge... e sustot los presents extraordinaris que tornavan amb eles... per l'enfant, los enfants, nosautres.»
EQUIPA ARTISTICA
Grégoire Albisetti - contaireClaude Sève - musician
FICHA TECNICA
Espectacle musical interactiu creat en grépia per l'Aspam-Aude
Public : Adaptable segon l'atge - Especial grépia e mairalas - CP a CM2
Audiéncia : 50 enfants per tèrra sus tapís
Representacions : granda sala, fegal
Tecnica : lum natural, pas de scèna, pas de sonorizacion
Durada : 40 minutas environ (en foncion de l'atge)
CONTACTE DIFUSION
Formulari de contacte sul site de l'artista : www.en-caminant.com