Explorar los documents (14927 total)

vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada francés)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

vignette_festoc.jpg
Parc Naturel Régional Aubrac
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Lo Congrès Permanent de la Lenga occitana
Ofici Public per la Lenga Occitana
Région Occitanie / Pyrénées-Méditerranée

PROGRAMA DELS RECONTRES 


LO 09/06 a partir de 14h - Cinèma lo Trianon - Maruèjols

14H Acuèlh dels participants

14H30 Talhièr 1/ Descobrir la cultura occitana amb la Clau - CIRDOC – Institut occitan de cultura

15H00 Talhièr 2/ L’occitan, lenga viva-  Per l’Ofici Public de la Lenga Occitana, Maximilien Saint-Cricq.

15h30 : Menar un projècte en occitan, lenga o/e cultura : otisses, actors e servicis per vos ajudar. Presentacions e escambis amb la sala pels divèrses operators presents, dedicats a la lenga e a la cultura occitanas. Lo Congrès Permanent de la Lenga occitana, l'OPLO, la Region Occitània, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura. 

17h30: Fins dels escambis. 



PROGRAMA COMPLÈT DE FEST'ÒC

Divendres 9 de junh (Cinéma le Trianon) 
- 14h- 18h : Segonds rencontres d'Aubrac
- 18h30 : Projeccion del filme la Seria - Amic Bedel. 

Dissabte 10 de junh : 
- 10H-11H / Kamishibaï 
- 11h-12h : Contes d'Aici, contes d'ailà de Malika Verlaguet
- 16h-17h : Pichòt balèti de Virasolelh
- 16h-19h : Nombreux stands / Taulhièrs nombroses 
> Cabane à histoire / Cabanon a istòrias
> Table de livres / Taula de libres
> Jeux traditionnels / Jòcs tradicionals
> Stand de l'OcBi-48 
> Vente de livres / Venta de libres
> Jeux en bois / Jòc de fusta
> Goûter / desperin 
> Buvette / Beguda

- 19h : repas / repais 
- 20h30-21h : Levée de rideau / Levada de cortina
- 21h-23h : Lo Bal del Lop

Dimenge 11 de junh : Esplanade de l'Europe
-15h-16h : Scène ouverte / Scèna dobèrta
- 16h30 - 18h : Ficus Indica 

 

INFORMACIONS PRACTICAS
Renseignements auprès du Trianon Marvejols  4 rue Paul Mendras, Marvejols 04 66 32 01 14 / 06 40 77 92 47 letrianon@cc-gevaudan.fr

vignette_60242.jpg
Stenta, Miquèla
5 de julh, dimècres
Montpelhièr, aqueste matin encara, per quauques afars de l'associacion das professors d'occitan. La collèga, que li fa tant pena de partir a la retirada. Una autra, jove, que me demanda mon vejaire per notar una còpia de bac. La filla, qu'a de besonh que li avance dos meses d'afèrma, e que demòra muda sus sa situacion familiala.
... uòch bonas sòrts de dètz, o doas malas sòrts de dètz.
vignette_60241.jpg
Royer, Louis-Bernard (1677-1755)
Lei dos tèxtes publicats dins aqueu libre son pas de còntes per lei pichòts enfants, tanben se son argumen iniciau es tirat dau legendari de tradicion orala. Leis avèm causits dins la produccion de Louis-Bernard Royer (1677-1755), poèta d'Avinhon, tròp pauc canegut, totjorn citat e jamai editat, probablament perque sei tèxtes senton a mèrda e a cuòu. Lei dos tèxtes son risoliers, plens de personatges fantastics...

Introduccion, edicion e revirada de Xavier Bach e Pierre-Joan Bernard
vignette_60240.jpg
Revoy, David
La broisha Pepper e lo son gat Carrot que viven en un bòsc deu monde meravilhós de Hereva. De segur, que hèn pocions magicas, qu'encontran autas broishas, mes, a còps, las aventuras ne's passan pas com esperat.

En version gascona o lengadociana
vignette_60239.jpg
Cassagnet, Eva
Recuelh de poesia entaus mainats au torn deus animaus com la graulha, lo gat esquiròus o lo gatòt e d'autes tèmas de la natura (vent, sasons...) e de l'enfança.
Ua vidèo, accessibla per QR còde, dab los poèmas legits que completa lo libe.
vignette_60238.jpg
Dordeins, Joan Miquèu
Marère, Sabrina
Ua escala per escòla, ua glèisa d’estile botica, un abriu qui cola tot l’an e tot au som de la sèrra un cruspèth arroeinat ; atau qu’ei lo vilatge de Viramot. Abriu-arriu, cruspèth-castèth, los mots qu’i son virats. Per quina coda de pradèra ? Que’n sauràs mei en seguir l’enquèsta palpitanta de Emma Tòma, Adèla Efant e Pau Ruc, los tres mosca-e-taures.

La mala diccion de Viramot, un raconte originau qui’t portarà dinc au país megabrumós e meravilhós deus nods virats.
contes-provença-salamon-huet.jpg
Rémy Salamon
Elsa Huet
Un album beròi de quate contes de Provença, entaus grans com entaus petits, amassats per Rémy Salamon dab l’ajuda de Betty Alasio, Mirelle Combe-Trinquier, Yannick Chaumette e Jean-Pierre Reynaud entà la mesa en fòrma e la traduccion en provençau, grafia classica. Las illustracions que son de Elsa Huet.
vignette_veici_ven.jpeg
Malika Verlaguet
Céline Mistral

PRESENTACION

Céline Mistral (cantaira e comediana) e Malika Verlaguet (contaira). 
Céline Mistral e Malika Verlaguet an trabalhat en residéncia sul territòri del PNR d'Aubrac : a partir de rencontres e d'entretens amb d'elevaire.a.s de la raça bovina (Aubrac), nos convidan a un raconte que mèscla conte, teatre, cant e poesia : " vosautres, costumièrs de la salas d'espectacles o de la salas de mólzer, venètz partejar aquel agach sensible pausat sul monde de l'elevatge, qu'interròga l'Aubrac e sas raices paisanas."
Espectacle deambulatòri (mas pas tròp), folastre e poetic en occitan e en francés (comprensible per totas e totes). 
 

FICHA TECNICA

Sus demanda al près de l'agéncia Sirventés. 

CONTACTE DIFUSION

Agence Sirventés. 
conte.rue@sirventes.com
vignette_revol.jpg
Videoguida : La Revolucion francesa e las lengas de França (en lenga occitana sostitolada occitan)

Aquel videoguida d'animacion s'estaca a l'estudi d'aquela periòde carnièra per las lengas de França, que constituïguèt la Revolucion francesa (1789-1799). 

Foguèt realizat en 2023 dins la continuitat de la colleccion e-Anem, mercés al partenariat negat entre lo CIRDOC - Institut occitan de cultura e l'Universitat Tolosa Joan-Jaurés. 

Version occitana sostitolada en francés.

Tèxte occitan

Quand restontís la Revolucion francesa, sos partisans son confrontats a un dilèma : lor objectiu es d’espandir lo messatge revolucionari demest lo pòble per obténer son sosten. Mas pauc de monde sabon lo francés, la màger part  parlan lor lenga regionala.  

Al començament, los revolucionaris s'encargan de traduire los decrets novèls dins las lengas de França. L’entrepresa es gigantassa, e fa espelir 96 volums de traduccions. 

Mas apareisson lèu mai d'un empach : economics, tecnics e sustot ideologics. D’unes revolucionaris presican d'efèit un apròchi radicalament diferent. Tre 1790, lo Provençal Mirabeau declarava « Il est temps de parler françois dans les lois françoises, et d'ensevelir ce style gothique sous les débris de la féodalité » mentre que l’abat Grégoire lançava una enquista granda sus « les moyens d’anéantir les patois ». 

La politica de traduccion es finalament abandonada alara que l'ostilitat cap a las lengas regionalas s'impausa pendent la Terror. Lo deputat Bertrand Barère ten un discors violent ont assòcia las lengas de França als contrarevolucionaris fanatics e a la barbariá. Es représ per l’abat Grégoire que preconiza de fòrabandir los parlars locals al profièit del francés, sola lenga que se deurà ensenhar dins las escòlas de la Republica. 

Aquel climat que s’i mesclan ostilitat declarada e presa en compte pragmatica de la realitat de terren empachèt pas pr’aquò l'usatge de las lengas localas dins los escrits de propaganda, revolucionaris tanplan coma contrarevolucionaris. A Tolosa, lo paire Sermet, defensor afogat de la Revolucion, dispausa aital d’una notorietat considerabla. 

Finalament, ça que la, la Revolucion vei lo trionf d’una linha dura que fa del francés la sola lenga de la libertat e del progrès, e remanda las lengas regionalas al passat e a una societat retrograda. Una fractura ideologica en forma d’oposicion binària que travèrsa los sègles e pesa encara uèi dins lo paisatge politic francés.

sus 1493