maleta

Talhièrs :
Licence Licence Ouverte
Las arts dins los aprendissatges de la geometria, l’espaci e las mesuras : presentacion
AuteurCarol Dusfour
Date d'édition2021
SujetMathématiques
SourceAPRENE
Type de documenttexte
image fixe
image
Langueoci
RéutilisationCertains droits réservés
Restriction d'âgemoyen
Permalienhttps://maleta.occitanica.eu/talhier/arts-geometria_56107.html
Création de la notice02-06-2021 JMV
Accéder à la notice au format


Embed

Copiez le code ci-dessous dans votre page web

art-e-geometria_01-partida-1_CD.pdf
Sommaire
Las arts dins los aprendissatges de la geometria, l’espaci e las mesuras : presentacion [Ressource enseignement]
Projècte cooperatiu menat dins l’encastre de l’annada de PEE (Professora de las Escòlas Estagiaria) amb APRENE : Cossí utilizar las arts dins l’estudi de la geometria, las mesuras e l’espaci en cicle 2.

Introduccion
Que siá dins las arts egipcianas amb sas piramidas, dins l’antiquitat grèga e romana, que son ja familièrs del nombre d’aur, o a la Renaissença, la geometria foguèt l’una de las basas de las invencions dels artistas. Al sègle XX, venguèt lo còr de las arts abstrachas e permetèt als artistas de balhar naissença a una creacion inedita.
Los ligams entre las matematicas e las arts e en particular lo ligam qu’exixtís naturalament entre art e geometria, art e representacion de l’espaci o encara art e mesuras son plan ancians e indissociables.
Es aital que mon trabalh comencèt: vist la ligason que se fa naturalament entre las matematicas e las arts, cossí utilizar las arts per faire de matematicas.
La tòca d’aquel projècte, menat pendent l’annada de PEE, es de faire viure la relacion entre las arts e las matematicas dins los aprendissatges especifics dels items de geometria, mesuras e espaci en cicle 2.

Preconizacions dels documents oficials

D’aprèp los documents oficials, en matematicas al cicle 2, los escolans aquesisson a l’encòp de coneissenças espacialas coma l’orientacion e lo reperatge dins l’espaci, e de coneissenças geometricas suls solides e sus las figuras planas. Aprenon tanben a se reperar e a se desplaçar dins l’espaci en ligam estrech amb lo trabalh ‘questionar lo monde’ e ‘educacion esportiva e fisica’.
Las coneissenças geometricas ajudan a la bastison, pendent la totalitat de l’escolaritat obligatòria, dels concèptes fondamentals d’alinhament, de distància, d’egalitat de longors, de parallelisme, de perpendicularitat, de simetria.
Las competéncias e las coneissenças esperadas en fin de cicle se bastisson a partir de manipulacions e de problèmas concrets, que s’enriquisson al fial del cicle en jogant suls otisses e suls supòrts a disposicion, e en relacion amb las activitats botant en jòc las grandors geometricas e lor mesura.
Dins la seguida del trabalh començat a l’escòla mairala, l’aquisicion de coneissenças espacialas s’apuèjan sus de problèmas que la tòca es de localizar d’objèctes o a descriure de desplaçaments dins l’espaci real. L’oral pren encara una plaça bèla dins l’ensem del cicle mas las representacions simbolicas se desvolopan e l’espaci real es progressivament mes en relacion amb des representacions geometricas. Las coneissenças dels solides se desvolopa a traèers d’activitats de destriatge, d’assemblatges, de fabricacion d’objèctes. Las nocions de geometria plana e las coneissenças sus las figuras usualas s’aquesisson a partir de manipulacions e de resolucions de problèmas (reproduccion de figuras, activitats de destriatge e de classament, descripcion de figuras, reconeissença de figuras a partir de las descripcions, traçats en seguissent un programa de construccion simpla). La reproduccion de diferentas figuras, simplas o compausadas es una sorça importanta de problèmas de geometria que ne podèm faire variar la dificultat en foncion de las figuras que cal reprodusir e dels instruments disponibles. Los concèptes generals de geometria (drechas, punts, segments, angles dreches) son presentats en partissent d’aqueles problèmas.
En geometria coma endacòm mai, es particularament important que los escolans utilizan un lengatge precís e adaptat, e introdusisson un vocabulari apropriat pendent las manipulacions e situacions d’accions que lo mot pren de sens e que sián encoratjats progressivament a l’emplegar.

Crosament entre ensenhaments

Dins los documents oficials porgits per l’Educacion nacionala, mantuna recomandacion cap a la transversalitat de la matematicas foguèron fachas e de proposicions apareisson aital
    1. Las coneissenças suls nombres e lo calcul se desvolopan en relacion estrecha amb las que concernisson las grandors. En mai, son necitas per la resolucion de mantun problèma rescontrats dins ‘questionar la monde’.
    2. Lo trabalh sus las grandors e lor mesura permeton de mesas en relacions productivas amb d’autres ensenhaments: ‘questionar lo monde’ (longors, massas, duradas), ‘educacion esportiva e fisica’ (duradas e longors), ‘educacion musicala’ (durada).
    3. Lo trabalh sus l’espaci se fa en relacion fòrta amb ‘questionar lo monde’ e ‘educacion fisica e esportiva’.
    4. Lo trabalh suls solides, las figuras geometricas e las relacions geometricas se pòdon desvolopar en ligam amb ‘arts visualas’ e ’educacion fisica e esportiva’.
Pasmens, dins las dralhas balhadas dels documents oficials, la ligason entre las arts e l’espaci e la geometria demòra redusida e me sembla que la part de las arts poiriá èsser plan mai bèla.

La geometria e l’espaci d’un biais artistic

Quand fasèm de la geometria artistica, fasèm de las arts visualas? Aquela question se pòt pausar. En comparant la practica de la geometria artistica e los esperats de fin de cicle dins las arts visualas, una responsa a la question es balhada.
D’en primièr, cal que agachem los esperats de fin de cicle dins las arts visualas :
                        ▪ Realizar e balhar a veire, individualament o collectivament, de produccions plasticas de naturas divèrsas.
                        ▪ Propausar de responsas creativas dins un projècte individual o collectiu.
                        ▪ Cooperar dins un projècte artistic.
                        ▪ S’exprimir sus sa produccion, la dels pars e sus las arts.
                        ▪ Comparar qualques òbras d’art.

Se los esperats de fin de cicle pòdon balhar l’impression qu’en fasent de geometria artistica fasèm de las arts e que d’unas competéncias se pòdon avalorar a travèrs aquelas sesilhas de matematicas, es una realitat per d’unes items:
    • Realizar e balhar a veire, individualament o collectivament, de produccions plasticas de naturas divèrsas.
    • S’exprimir sus sa produccion e la dels pars e sus las arts en general. (en partida solament)
    • Comparar qualques òbras d’art.

Es vertat e sens que sián aprigondidas, balham d’informacions cap a una cultura comuna qu’es jos jaçanta dins cada artista que servirà al trabalh de las matematicas. Aquò participa a la bastison de la personalitat e a la formacion del ciutadan, en desvolopant l’intelligéncia sensibla e en balhant de marcas culturalas.
Çaquelà, d’autras competéncias se pòdon pas brica avalorar:
    • Propausar de responsas creativas dins un projècte individual o collectiu;
    • Cooperar dins un projècte artistic.

En fasent de matematicas artisticas, los escolans son meses dins un procediment de còpia que l’enjòc es pas de los menar cap a la pluralitat de las representacions. Aital, i deu pas aver de vertadièras intencions personalas, pas de motivacions personalas, nimai d’iniciativas artististicas. Dins aqueste encastre, l’escolan deu demorar puslèu rigorós cap a la reproduccion de l’artista que lo trabalh servís de basa.
Del còp s’agís pas aquí d’un desvolopament artistic personal que siá dins la sensibilitat en rapòrt a l’apreciacion d’una òbra o cap al desvolopament de las practicas dels escolans. D’un biais mai concret, l’escolan se trapa pas dins la practica creativa e ni mai dins una expression personala que l’encastre balha pas la libertat de o faire.

Fin finala, la contradiccion es prigonda amb la practica de creacion artistica. Quitament se la resulta es polida, plan mesa en valor se pòt pas avalorar per las arts talas que son volgudas dins las competéncias de cicle 2. Aital aquelas sesilhas son plan a integrar dins la construccion d’una progression en matematicas e pas dins la de las practicas artisticas.

E pels escolans ?

Qu’es la tòca de l’estudi de la geometria, de l’espaci e de las mesuras en utilizant las arts coma supòrt?
Las matematicas pòdon èsser percebudas coma de serias de règlas que cal seguir e aplicar sens forçadament trapar de sens e prene plaser.
Del còp, los objectius principals d’aqueste cambiament de supòrt es de balhar enveja als escolans e de balhar de sens a un trabalh que pòt semblar en defòra de la vida costumièra.
Las referéncias a d’artistas o a de movements picturals permes als escolans de comprene que las arts son un domèni plan larg per integrar causas diferentas coma las matematicas e en particular la geometria. Aital, una forma geometrica ven quicòm de mai vivent en passant pel filtre de l’artsita, en passant par la color e pels jòcs sus la matèria. En provocant la curiositat e l’interès, podèm balhar l’enveja indispensabla als aprendissatges.
Enfin, sembla important, quand es possible, de valorizar aqueste trabalh. La mesa en valor se pòt faire per d’aficatges o d’installacions que seràn presentats dins la classa o dins l’escòla.

                • S’implicar activament dins una tasca per la manipular e l’experimentacion
                • Metre en plaça d’estrategias de resolucion
                • Desvolopar d’automatisme
                • Partejar en presentant son trabalh
                • S’autoavalorar o avalorar un par en fasent un retorn
                • Afortir las acquisicions de basa
                • Prene plaser
                • Trapar de sens
                • Aver una cutlura comuna mondiala, nacionala e locala
Voir le fichier
Voir le fichier