Recèrca

sus 63
Filtrar
Filtres actifs
Langue : oci
Sauf
Contributeur : BM Toulouse
Portail : Mediatèca
oci (627)
fre (423)
eng (22)
ita (5)
cat (2)
baq (1)
lat (1)
pro (1)
spa (1)
02 (125)
03 (112)
04 (50)
01 (31)
3 (26)
00 (13)
2 (9)
1 (3)
0 (1)
Tipe : CD / Data : 2008
Musica tradicionala / Chansons (Valaas occitanas). En omenatge au viatge « Occitània a pè » de las valaas occitanas dins qu'a la Val d'Aran.
Mise en ligne : 27/12/2016
Tipe : CD / Data : 2012
Es sortit! Semelha inverosímil mas es parelh! Après quatre ans de trabalh la Ramà nos dona n’autra emocion embe la continuacion de L’Encharma.
Ental numre d’avost vos avíem presentat lo coment-introduccion que Michela Zucca a tengut a Caralh al concèrt de presentacion al públic de Mascharias e aüra intrem dins lo viu de la question.
Coma nos ditz Michela « Chasque pòple, per definir son identitat, elàbora de mites de fondacion. Estòrias que transmeton la memòria collectiva e lhi modèls de comportament que chal aver derant lhi grands aveniments de la vita: la mòrt, lo rapòrt embe la natura, lo conflicte, lo poder, las règlas… De racònts passats a vòutz en forma de chançons, en rima, embe la música per las mielh navisar. Racònts chantats sus las plaças, dins las fèstas e sus lhi marchats...”.
Mascharias donc es lo second passatge, après l’Encharma, d’una d’aquestas estòrias, d’aquesti mites. Coma nos navisa Simone Lombardo, l’òbra es partatjaa en tres moments que reproduchon la vita de l’òme.
Lo premier, l’enfància (L’encharma), ente lhi a na forma d’alegrìa, de curiositat per la novèla conoissença; après ven l’adolescença (Mascharias), na forma d’oscuritat, mai fonza, mai agressiva, ente se ve gaire lo solelh, la lutz.
Après aquò venerè lo derrier moment, la maturitat, ente se tròba l’equilibre entre l’enfància e l’adolescença, e serè lo disque futur.
Mas restem sus Mascharias, aqueste moment combatut e combatiu d’un periòde de la vita complicat que tot vòl descurbir mas tot ve nier, ente lo ritme es aüra frenétic aüra esquasi ferm.
Musicalament ven rendua ben la frenesia embe aquesti ritmes enchauçants, batents, ritmes d’estil african que nos repòrton a la tèrra, al rapòrt de nòstre còrp embe son orígina.
E pròpi lo ritme, liat a la legenda, a l’istòria, nos permet de rejónher nòstri reires, nòstras raïtz, nos dona l’emocion d’intrar dins nòstra cultura, d’escotar abo aurelhas diferentas. Coma nos ditz Lombardo, “La legenda es la soleta maniera per s’avesinar a la filosofia de nòstra gent, de nòstras montanhas mas es decò la maniera per far un saut de qualitat a livèl musical”.
La música es escricha sobretot per instruments a flat, a còrda, a percussion e per la vòutz, e pas tròp per l’armòni:
Mascharias es pas adapta per dançar, Mascharias es per escotar, per pensar, per reviure. Lombardo quora parla d’aquò solinha”Mon desideri era aquel de crear de tòcs que te portessen dins n’autra dimension, que te permetessen, dal temp qu’auvisses, de crear-te un film.
La vòutz d’Erica ben se maria ambe lo sòn des flutes e des percussions.
Dins lo disque son presents ben d’instruments, tanti amís qu’an volgut donar un pichòt contribut an aquesta òbra, per nos dir “Sem tuchi aicí, tuchi ensem per redescurbir nòstre monde”.
E al es ambe aqueste objectiu que vos envitem a escotar Mascharias, a considerar aqueste grop de joves coma lhi paires de na novèla epòca musicala occitana, que vos envitem a lhi compahnar dins l’aventura de construir lo derrier disque, aquel de la maturitat!
Mise en ligne : 29/12/2016
Tipe : Artistas / Data : 1973
Grop de cantaires occitans deu Biarn qui partatjan l'amor de la lor tèrra, de las polifonias tradicionaus, de las musicas e creacions navèras en occitan.


Que coneishetz dejà, lhèu, las vibracions magicas de las polifonias lors, l'esperit hèra "british" deus lors esqueches hèra "gascons", las lors (tan renomadas) frascas carnavalescas, quauques uas de las lors burlas escadudas per lo passat (dont los contienguts e son afinats a cada narracion), la lor passion per la lenga occitana, la devocion infinida qui an per lo Diu Timpona, o lo lor gost tant prononciat per lo Juranson doç e lo Madiran plan tanic. Qu'avetz dejà bahida entenut l'un deus quate discs lors o assistit a l'un deus lors espectacles numerós sus l'empont.
Mise en ligne : 04/01/2017
Tipe : Artistas / Data : 2015
 Format en 2015 per Louis Pezet e Hugo Collin, Feràmia es un grop tolosan de musica actuala occitana.

Sas influéncias eclecticas, de l'electro a la cançon en passar pel jazz e qualques excursions etiopianas, dona a ausir una lectura originala de l'occitan e de sos universes. Lo primièr album de feràmia, "Lo drac pòt èsser tanben una soca", pareis en setembre 2016.

Feràmia, bèstia fèra e ferotja, salvatja, aquí amb un tèrme de conotacion mitologica, fantastica. Lo mot Feràmia fa referéncia aital an aquestas creaturas que los fantasmas dels òmes an menats a la vida al fial dels atges. Mai qu’una identitat, encara en construccion, es una ambicion que pòrta aquel nom. L’ambicion de tornar trabalhar la literatura occitana, la lenga, son bestiari, e de fach son univèrs, a travèrs una musica vivaça e multipla… Aquí pr'aquò, cap de fossilizacion nostalgica de rasigas perdudas, Feràmia vòl pas tornar constituir un musèu de mai, agent per objectiu de defendre una cultura o un patrimòni, que se substituiriá a la memòria dels òmes. La tòca seriá puslèu de rainalar de nuèch dins aqueles musèus, de ne rompre las veirinas, de raubar tot çò que tenon, de ba s'emportar dins una iscla, e, fisèls als ensenhaments del mètge Monroe, de los tornar bastir, de los ibridar, de lor bufar vida e salvatjariá, per crear de feràmias novèlas, de creaturas fantasticas novèlas.

La musica portada per Feràmia se vòl tanben bassacaira d'ataücs. L’auditor ausirà pas aquí de musica tradicionala occitana, e tanplan benlèu s'estonarà del descalatge entre lo dire dels tèxtes, per exemple de poèmas occitans de la debuta de sègle XXen, e lo lengatge musical utilisat dins l’interpretacion. Perque n'espelís quicòm que s’aparelha mai a Frankenstein qu’a la recitacion de poèma amb acompanhament musical. E tan melhor: Feràmia voldriá escapar a una tendéncia actuala de l’industria culturala, que nos abeura de títols que ne coneissem tot quitament abans de los aver escotats perque replican sens relambi de recèptas, de biaisses de far, que nòstras aurelhas ne son acostumadas. Feràmia es ni de « pòp-ròck », ni de « jazz-mestissat », ni mai d’ « electrò-lounge-world-tendéncia Aïti » o de que te sabi pas encara, es pas tanpauc de musica « fusion ». Lor musica, la voldrián bordejaira, susprenenta, desaisenta puèi serena, tintainanta puèi destructurada. D'aicí enlà, se poirà conéisser l’influéncia de la musica etiopiana, la poténcia de las instrumentacions dub, dels repics cocarèls, de ritmicas electrò, o encara l’influéncia de grands noms jazz american, e mai poirem assistir a una conferéncia d'aucelalha.

Çò qu’interèssa Feràmia es doncas la prosodia de la lenga, l’univèrs mental que pòrta, e musicalament, tot çò que li passa jos la man. Aital, dins lo primièr album « Lo drac pòt èsser tanben una soca », a costat de poèmas d’autors de la debuta del sègle XXen, coma Lafont, Roqueta, Camprós, Còrdas, Galtièr o Alhièr, figuran tres tèxtes originals que s’inspiran de l’imagenari occitan. Per Feràmia, es un lengatge que pòt servir a exprimir tan çò que foguèt coma çò que serà. La pastorèla, la pastora de « Quora vendrà? », pòt èsser un pastora vertadièira, mas tanben una anarquista veganò-maniaca, una caissièira al ponhet macat, una geek aganida, una accionària qu’espia ansiosament los augurs de la borsa, o encara, ta maire. A l’auditor de ne decidir. Feràmia es un grop modèst e jove encara, que demanda pas que de partejar e bastir un univèrs novèl, amb vosautres, public adorat, que va crompar lo nòstre album e venir veire los nòstres concèrts.
Mise en ligne : 10/01/2017
Tipe : CD / Data : 2016-09
Lo Drac pòt èsser tanben una soca es lo primièr album del duò tolosenc Feràmia, sortit en 2016.
Mise en ligne : 10/01/2017
Tipe : Eveniment / Data : 2017-06-24 10:00

SOLSTICIUM – Total Festum - MONTPELHIÈR
Samedi 24 Juin 2017 – Esplanade Charles de Gaulle – Kiosque Bosc

(Déambulation en fanfare de la place Jean Jaurès – Comédie au Kiosque Bosc)

A GRATIS PER TOTIS

>> 10° a 17°, arts e tradicions populars - Esplanade / Jardin d’enfants:
Préparée par LA GARRIGA LENGADOCIANA / Productes del terrador, iniciacion e mòstra de dansas folcloricas, instruments e vestits tradicionals, artesanat d’arts, jòcs… + https://www.facebook.com/LaGarrigaMontpellier/

>> 17° a 20°Esplanade / Jardin d’enfants:
- Lo CIRDÒC Mediateca occitana = Biblioteca efemèra occitana, kamishibai… 
- Talhièrs de jòcs tradicionals, cants, musica pels pichons amb la còla d’animators de l’associacion ZO ! 

>> 18°30 a 20° passacarrièras musical ambe MARCELLE COULAZOU
Pour lancer la  festa  au cœur de la ciutat et drainer le public vers l’Esplanade, la pimparèla MARCELLE COULAZOU, mescladís de musicas tradicionalas : Balkans, Occitania , latino… se passejarà de la Plaça Joan Jaurès pour naviguer vers la Comèdia et s’installer au Kiosque Bosc.
https://www.facebook.com/marcelle.coulazou

>> 20° a 21°30, Kiosque Bosc - Concèrt  LOU DAVI EN DUB 
Un aperitiu energetic din l’esperit « Dance hall » e cosinat à l’occitane, s’il vous plaît !
La tchatche de « Lou Dàvi » accompagnée aux manettes par « Rémi Caussé » entre Dub, Raggamuffin, cants tradicionals, rythmes latino et jamaïcains...
facebook.com/page.loudavi

>> 21°30 a 22°, Esplanade entre Kiosque Bosc et Corum : SOLSTICIUM, rituel et feu de la Sant-Joan
Interpretacions dels rituals del « Fuòc de la Sant-Joan » pels animators de l’associacion ZO ! amb los regents e pichons de l'escòla calandreta Candòla. Partenariat de LA RAMPE TIO pels accessòris, vestits de teatre.
Suivi du « sauta-fuòc » amb la participacion de L’AMICALE DES CATALANS de Montpelhièr.

>> 22° a 00°00, Kiosque Bosc – Concèrt MAURESCA
Enfants de la rime et du Hip-Hop, noirits al tetarèl dels « Fabulous », « Massilia»… inspirés mais pas formatés, los fondators de MAURESCA : Drac, Benezet, Chab, Inti et Massimo ne céderont jamais leur lenga al cat !
Pas luenh de 20 ans de scènes, gròs, pichòts festenals d’aicí e d’aila… « MAURESCA » est musicalement et verbalement bien maîtrisé. Pausan una paraula franca e mandan un groove pro contagiós, bolegaire d’esperit.
 facebook.com/mauresca

BEGUDAS E REGALADAS DE LONGA

Mise en ligne : 11/05/2017
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017
Libreton realizat dins l'encastre de Total Festum 2017. Expressions, mots crosats e quiz. Nivèl debutant.
Tipe : Eveniment / Data : 2017-06-02 15:00
La Santo Estello à Bagnères de Bigorre

Santo-Estello

Coungrès dóu Felibrige

en vilo de Bagnèro-de-Bigorro

dóu 2 au 6 de jun 2017

an 163en dóu Felibrige

2 juin

15h : Accueil, Halle des Grand
16h : Dépôt de gerbe sur la tombe de Philadelphe de Yerda. Déambulation vers la Maison du Village, poèmes et chants avec les “Cantadous de Yerda”. Inauguration d’un portrait de Philadelphe. Verre de l'amitié.
18h30 : Exposition “Escolo deras Pireneos” présentée par E. Auban.
19h : Danses et chants de Bigorre avec “Les danseurs des deux ponts”
21h : Conférence “Eths de qui an obrat pera lenga ací” par F. Beigbeder et P. Deboffle.

3 juin:

8h – 13h : Marché
9h – 12h e 14h – 18h : Halle des grains : Accueil, Assemblée du Consistoire du Felibrige.
9h30 : Visites e conferéncias 
14h15 : Gerbe au monument de Philadelphe de Yerda, intervention du Capoulier et participation de la Chorale de l'Hesteyada.
14h45 : Spectacle-découverte avec “Eths Mainats dera Bigòrra”
16h30 : “Ligams entre Escolo deras Pireneos e Escolo Gaston Febus” et “Lou femenin dins lou Felibrige”.
18h30 : Séance académique : "Laus deth Majorau P. Vouland peth Majorau G. Desecot"
21h : Concerts :  “Semiac en Bigòrra”, “Eras hilhas de Bigòrra”, “Musica per tots”, et les Jeunes du Conservatoire du Grand Tarbe 
22h : cantèra AlamZic.

4 juin:

10h : Eglise Saint-Vincent, grande messe
11h : Grand défilé des groupes  des "Mantenenças"
12h30 : Vin d’honneur, offert par la municipalité de Bagnères 
15h30 : Court d’Amour présidée par A. Marçais, reine du Felibrige avec Eths Corbilheurs, les Cigales forcelaises, la Farandole de Béziers, l’Estella Lemosina, La Miramontesa, Son de Provence.
21h : “Que i a bèth temps a...” Spectacle d’art e traditions populaires présenté par les Pastorèlas de Campan.

5 juin:

9h15 : Assemblé du Conseil Général du Felibrige.
13h : CarréPy’Evènement
21h : Théâtre “ Las reinas soportadas” par Las Daunas de Hum. 

6 juin:

9h : Promenade: le Pic du Midi ou les églises barroques du Haut-Adour
13h  : Déjeuner au Casino
15h : Visite du château de Mauvesin.



Plus d'info: Felibrige
Mise en ligne : 26/04/2017
Tipe : Eveniment / Data : 2017-06-08 20:30
Concert de la Mal Coiffée à la Salle Nougaro de Toulouse, à 20h30.

La Mal Coiffée mêle sa polyphonie à la poésie malicieuse et imagée de deux « embelinaires » : Jean-Marie Petit et Léon Cordes, deux grandes figures de la littérature languedocienne, dont les mots simples et vrais, la langue imagée et lumineuse, sont portés par le chant sensible et profond de cinc voix de femmes.

Plus d'infos: Salle Nougaro
Mise en ligne : 26/04/2017
Tipe : Eveniment / Data : 2017-06-10 20:30
Djé Balèti au château d'Excideuil à 20h30
pour la fête traditionnelle occitane:

19: apéro et repas au restaurant "Chez Quelqu'un"
20h30: concert de Djé Balèti

Entre mystique carnavalesque et prière païenne, Djé Balèti est de retour avec un tout nouvel album « Moko ». Lorgnant toujours plus loin vers l’Afrique via une Méditerranée réinventée, le trio toulousain marie les riffs chamaniques de l’espina, instrument niçois redécouvert par Jérémy Couraut, aux rythmes châabis, à la tarentelle ou au highlife, dans une transe fusionnelle furieusement primitive. Un mix détonnant qui ouvre la voie à une expérience musicale inédite.


Plus d'infos: Excideuil Sports et Loisir
Mise en ligne : 27/04/2017
sus 63