Recèrca

sus 4
Filtrar
Filtres actifs
Portail : Maleta
Dialecte : Languedocien
Sauf
Type de Document : Œuvre
Auteur : Alranq, Perrine. Interprète
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 2"las poesias que convenon mai a d'enfants de CP, CE1, CE2 (6 a 8 ans). Son de tèxtes aisits de comprene, pas totjorn aisits d'aprene.

Tornar al somari del recuèlh
Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018
Pour sa deuxième année de mise en œuvre (2017-2018), le projet Erasmus + Parcours TICE : l'EDD dans nos langues a permis aux élèves de l'Académie de Montpellier, du Val d'Aran, du Val d'Aoste et du Piemont de passer à la pratique avec leurs enseignants. Toujours à partir de la plateforme collaborative LearningApps,  ils ont cherché à faire jouer leurs camarades européens en leur proposant des jeux basés sur les  langues romanes, autour de la thématique du développement durable.
Pour jouer, c'est par ici : http://maleta.occitanica.eu/jocs_index.html

La répartition des thématiques par cycle se base sur les programmes français en vigueur durant le déroulement du projet.

- Cycle 1 : au jardin
1. Dins mon òrt i a…d’otises
2. Jòc de las aisinas de l'hòrt
3. Jeu des outils du jardin
4. Jeu des outils du jardin (français occitan)
5. « Germinacion d’un gran de milh »
6. «Las granas grelhadas»
7. Dins l’òrt a San Chèli
8. CONEISHES ES FRUTES E ES VERDURES ?
9. DE QUIN COLOR SÓN ES FRUTES E ES VERDURES ?
10. LA MELA
11. IL MANDARINO
12. IL BASILICO
13. IL PREZZEMOLO
14. L’INSALATA
15. GLI SPINACI
16. LA ZUCCA
17. LA PATATA
18. I FAGIOLINI
19. GLI OGGETTI DEL GIARDINAGGIO
20. LE JARDIN POTAGER

- Cycle 2 : à table
1.Les fruits et légumes de saison
2.L’alimentation
3.Les pescajons 1
4.Les pescajons 2
5.A ! la bona sopa !
6.Les noms des repas français
7.Pour bien grandir
8.Origine des aliments ou des plats
9.Le petit-déjeuner
10.La piramida alimentària
11.L’origine des aliments
12.D’ont venon los aliments que manjam
13.L’origine géographique des aliments
14.Les plantes médicinales (memòri)
15.Les plantes médicinales (mots mélés)
16.Les plantes aromatiques 1
17.Les plantes aromatiques 2
18.Les plantes aromatiques 3
19.Les différentes parties de la plante
20.Le nom de quelques plantes médicinales
21.Les propriétés des plantes médicinales

- Cycle 3 : les déchets et l'énergie
1.Le recyclage
2.Recycler
3.Comment économiser l'eau dans les espaces verts d'une ville au climat méditerranéen
4.Le cycle de l'eau domestique
5.Le cycle de vie du verre
6.Économisons l'eau dans notre vie quotidienne - Economisar l'aiga dins la vida vidanta
7.Station d'épuration
8.Cycle de vie du plastique
9.Reciclatge der oli
10.Trions nos déchets
11.Site d'enfouissement des déchets
12.Coma reciclar er òli utilizat. / Comment recycler l'huile utilisée. / 13.Come riciclare l'olio usato.
14.La potabilisation de l'eau
15.Le traitement des eaux usées
16.Cycle de vie de l'aluminium
17.Découvre un mode original de culture : l'aquaponie

Afin de faciliter l'exploitation en classe de la  plupartde ces jeux, les enseignants qui ont collaboré sur le projet proposent ici à la consultation et au téléchargement  des fiches didactiques, établies selon la grille suivante :

Nom du jeu  / lien
Classe d’âge
Cycle
Degré de difficulté de 1 à 3  
Langue(s) présente(s)
Typologie du jeu
Descriptif du jeu
Nombre de joueurs
Dispositif(s) pédagogique(s) possible(s)
Durée estimée
Domaine(s) disciplinaire(s)
Objectif(s) : linguistiques  / culturels / EDD / Numérique
Moment d’intégration du jeu dans la séance
Apprentissages qui pourront être développés à partir du jeu
Évaluation prévue

Revenir à l'accueil du Talhièr

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2018-2019
L’origina de l’estampariá es fòrça anciana : lo document lo mai vièlh trapat que foguèt estampat data del sègle XIIen.

Aqueste document, de la dinastia dels Xia occidentals, en China, foguèt estampat amb de caractèrs mobils fargats en tèrra cuècha.

Dins las caunas de Mogaò, tanben en China, foguèron trapats de caractèrs mobils en fusta emplegats per l’alfabet oigor als sègles XIIen e XIIIen. Son los mai vièlhs caractèrs mobils jamai descubèrts.
Dins las caunas de Mogaò, tanben en China, foguèron trapats de caractèrs mobils en fusta emplegats per l’alfabet oigor als sègles XIIen e XIIIen. Son los mai vièlhs caractèrs mobils jamai descubèrts.
Pasmens, semblariá que l’invencion dels caractès mobils en metal venga ela de Corèa. Choe Yun-ui los auriǎ inventats en 1234, e lo livre lo mai ancian estampats amb aqueles caractèrs mobils metalics data de 1377 : lo Jijiki, un tractat sul bodisme.
En partir de 1450, Gutenberg va trabalhar a melhorar lo procediment d’estampatge. Se inventa pas los caractèrs mobils metalics, va pasmens balhar naissença a la tipografia moderna en racionalsiant e armonisant las tecnicas divèrsas. Serà tanben a l’origina de la premsa a estampar, dl plomb tipografic e de la tencha tipografica.
Calrà esperar la fin del sègle XIXen per veire arrivar de vertadièras melhoranças tecnicas al nivèl de la composicion e de l’estampatge. L’invencion del linotype per Ottmar Mergenthaler va permetre de composar plan mai lèu. L’ajuda d’un clavièr permet de picar dirèctament una linha entièra que serà “fargada” sul pic. Atal, ne sortís una “linha-blòc” d’un sol tenent. Aquela aisina s’emplega mai que mai per la premsa.
Del meteis biais, lo Monotipe, una maquina de composicion d’estampariá, es inventada per un ingenior american, Tolbert Lanson. Aquí, las etapas de composicion e de fonduda son deseparadas, e son pas de linhas-blòcs que ne sortisson, mas de linhas compausadas de caractèrs independents. Aquela aisina s’emplega ela mai que mai per l’edicion.
Aquelas doas aisinas foguèron emplegadas tre 1900 en prene la plaça de l’estampariá tradicionala, e foguèt emplegada fins a la fin de las annadas 1970, que marca l’espadiment de las tecnicas de fòtocomposicion e de placas “offset”, puèi de l’estampatge laser.
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 1" las poesias que convenon a d'enfants de pichona, mejana e granda seccion de mairala (3 a 5 ans), mas que pòdon èsser legidas o cantadas tre la naissença.


Tornar al somari del recuèlh

Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2017-2018


Traparètz dins lo recuèlh "cicle 3" las poesias que convenon a d'enfants de CM1, CM2, 6ena (9 a 11 ans). Las ressorgas presentas dins "cicle 3" son tanben adaptadas als collegians e liceans. Son de tèxtes que demandan mai d'abstraccion que las tièras precedentas.


Tornar al somari del recuèlh

Mise en ligne : 12/06/2018
Appartient à :
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2018-2019
En 1924, Freinet met en plaça lo tèxte liure e l’estampariá dins sa classa. De tèxtes son escriches pels mainatges, puèi un es causit per la classa per èsser estampat. Es puèi expleitat gramaticalament, e analisat per ne tirar tot çò qu’es interesant pels mainatges : istòria, geografia, tecnica, fisica, cèrcas documentaris…
Una idèa fòrta es portada per aquela organizacion del trabalh : formar d’enfants productors d’escriches es possible sonque se los escriches demandats an de sens per eles.

“Si nous arrivions à imprimer nous-mêmes ces textes issus de la vie des enfants, à lire ensuite ces tranches de vie, à faire nos recherches scolaires, sur ces documents profondément génétiques au lieu de nous abêtir sur de belles pages qui ne nous affectent point, peut-être pourrions-nous donner à notre activité une pensée nouvelle et un sens !” Célestin Freinet

Aquò marca la debuta de l’estampariá dins las tecnicas Freinet, que va s’espandir, amb notablament la creacion de la Cooperative d’Educacion Laïca (C.E.L.) en 1928 que va permetre de prepausar als regents interessats de crompar tot lo material necite per practicar l’estampariá en classa a un prètz accessibla a totes. L’estampariá l’endralharà alara sul camin del jornal escolar. Freinet serà a l’origina de dos evolucions del material d’estampariá, qu’adaptèt per que siá mai aisit d’utilizar pels mainatges : lo compostaire, quadre que ten las letras amassa per compausar de linhas, e la cassa «Freinet», mai aisida d’emplegar per d’enfants que la cassa «parisiana».

Retorn a l'introduccion
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2018-2019
Los primièrs jornals escolars son anteriors a Freinet. Decroly, en Belgica, fa estampar dos jornals escolars : L’écho de l’école en 1917, puèi Le courrier de l’école en 1925. Per el, lo jornal es coma un receptacle de las paginas de vida del enfants, dins las qualas l’enfant pòt escriure liurament, mas dont lo tèxte es causit pel grop classa.
Semblariá pasmens que de tot temps, de jornals d’escòlas,mai o mens clandestins, ajan existit. Los enfants i daissavan liure cors a lor expression espontanèa (jornals anti-escolars).
Mas fins finala, lo jornal escolar, qu’es aquò ?
D’una biais simplista, se poiriá dire que lo jornal escolar es :
- Una produccion socializada
- Fargada pels mainatges
- A periodicitat variabla (quotidian, setmanièr, mensual, trimestrial)
- Que recampa d’escriches de la classa (tèxtes liures, articles, enquèstas,etc.)
- E qu’es illustrada pels mainatges.

Pasmens, darrièr l’apellacion “jornal escolar” se perfilan de causas fòrças diferentas que siá per lors objectius pedagogics, lor format, forma, supòrt, concepcion, contegut, periodicitat o la lora destinacion.
A l’origina, I aviá la pagina de vida, un tèxte liure d’un mainatge, causit per la classa, mes al punt e estampat, de còps manuscrit. Aquelas paginas de vida èran escambiadas gaireben quotidianament, e servissián de suppòrt de lectura privilegiat, que carrejavan una carga affectiva fòrça fòrta.

« Les journaux issus de nos classes sont beaucoup plus qu’un tract, qu’un cri, qu’un appel :  ils sont l’expression d’une vie qui monte. Ces journaux sont le reflet d’un permanent souci  d’échange et de communication» 
M.E. Bertrand

Retorn a l'introduccion

Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2018-2019
La tòca d'aquel trabalh es de  trapar un biais ludic d'ensenhar las arts grègas als escolans, mas tanben de faire descobrir lo Musée des Moulages, de l'universitat Paul Valery de Montpelhièr.  
    
Lo trabalh es presentat en doas partidas. La primièra part es una presentacion de l'ensenhament de l'istòria de las arts amb d'unas dralhas per faire de trabalh internivèl e interdisciplinari. La seconda partida proposa sesilhas que se pòdon metre en òbra en classa, en cicle 3, puèi un jòc de pista dins lo Musée des Moulages de Montpelhièr.
Mise en ligne : 11/06/2019
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Mesa en òbra d'una experiéncia de creacion numerica

Las practicas de produccion d’escrits (Tèxtes liures, jornals, correspondéncias) faitas en classa son d’elements de motivacion màger. Cada mainatge dintra dins l'escrit demercé a l’escritura de tèxtes.

Me soi interessada a d’unes escolans qu'avián un sentiment de frustracion quant lor tèxte, lors expausats èran legits e oblidats dins lor quasèrn d’escrivan, al fons de la classa.

Mon objectiu èra de mostrar, de dobrir lo trabalh cap a l’exterior. La realizacion d’un blòg e sa presentacion dins l’escòla semblavan formar una novèla dinamica dins la classa.

1a Lo contèxt de la classa
1b Lo projècte
1c Perqué utilizar un blòg ?

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
Tipe : Ressorsa ensenhament / Data : 2016-2017
<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)

Abans de se lançar dins la creacion del blòg cal conéisser sa definicion. Respondrem a la question : Qu'es aquò, un blòg ? Descobrirem lo vocabulari util per comunicar amassa. Nos apuejarem sus la creacion del blòg de la classa per veire una estructura possibla.

3a - Un blòg qu'es aquò ?
3b - Esquèma del blòg
3c - Estapas de creacion d'un blòg
3d - Grasilha d'avaloracion dels articles pel blòg

<< Retorn a la pagina principala (presentacion del talhièr)
sus 4