Explorar los documents (707 total)

fete-ane-bessan-2014.jpg
Fèsta de l'Ase de Beçan / Hélène Morsly, realizatritz
Morsly, Hélène. Metteur en scène ou réalisateur.
L'Ase es l'animal dich totemic de Beçan (Erau).

Cada annada, la Sant Laurenç, la granda fèsta dels Beçanencs, se debana en agost, sus cinq jorns, dimenjada compresa. Las sortidas de l'Ase  constituisson los moments fòrts d'aquelas jornadas tanben conegudas jol nom de « fèsta de l'Ase ». Lo dimenge n'es marcat per una messa e una benediccion en preséncia de l'animal que precedisson lo passa-carrièra en vila.

Aqueles imatges filmats per Hélène Morsly los 9 e 10 d'agost de 2014 donan a veire aqueles rituals.
e-filma-miquel-cans-sd.jpg
...E filma Miquèl Cans = ...Et filme Michel Cans / Hélène Morsly
Morsly, Hélène. Metteur en scène ou réalisateur
Maremar. Producteur
Aquela enquèsta filmada d’Hélène Morsly liura los secrèts del fons Michel Cans, qu’aperten a las colleccions del CIRDÒC : 164 filmes muts, per la màger part en negre e blanc, que capturan la vida e las caras dels estatjants d’Erau dins las annadas 1950-1960.

Frucha del trabalh de recèrca menat per la documentarista per preparar Bufa lo Cerç e raja l'Òrb (Maremar-2015, de descobrir sus Occitanica aquí), aquela realizacion s’inscriu dins un projècte d’educacion artistica menat pendent l’annada escolara 2014-2015 al prèp dels liceans de Jean-Moulin (Pesenàs, Erau) que seguissián los ensenhaments d’occitan e d’arts visualas, a l’iniciativa de Languedoc-Roussillon cinéma en partenariat amb l’establiment, lo CIRDÒC e la societat de produccion Maremar.
villespassans-2.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : Villespassans
Cans, Michel. Metteur en scène ou réalisateur

Aqueste film negre e blanc mut foguèt realizat per Michel Cans a Vilespassens pendent lo decenni 1950. Fa part de la colleccion "Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950".

Conservacion dels filmes de Michel Cans al CIRDÒC :  

Lo CIRDÒC consèrva a Besièrs l'ensem de los filmes tournats per Michel Cans dins un seissantenat de vilatges d'Erau dins las annadas 1950. Las bobinas 16 mm d'origina foguèron d'en primièr transferidas sus VHS e foguèron a la seguida numerizadas entre 2010 e 2011.

L'ensem del fons e los dreches que i son estacats foguèron concedits pel realizator al CIDO entre 1989 e 1991. Lo CIDO ne faguèt don a la seguida al CIRDÒC en 2000.

Contengut dels filmes de Michel Cans conservats al CIRDÒC :  

Occitanica vos va permetre progressivament d'accedir a l'ensem d'aquel fons audiovisual en linha. Aqueles documents qu'illustran la vida dels vilatges de l'oèst eraurés an aquesit amb las annadas un interès patrimonial mas tanben sentimental pels estatjants d'Erau. Aqueles archius bruts son de filmes pas montats e muts, virats per la màger part en negre e blanc.

I podèm veire per exemple la Fèsta-Dieu a Cesseràs, lo Carnaval de Laurenç o Bojan, la Dança de las trelhas de Montblanc, la Fèsta de Nissan, d'Agatencas que pòrtan la cofa, etc.

junh-2011-tf-sant-quantin.JPG
Total Festum 2011 a Sant Quantin la Teralha / Lenga d'Òc/Lengo d'Ò
Gros, Lise
Reig, Philippe
Gravier, Michel
Queyrel, Claude
Paul, Claudine
Claudina Paul presenta en junh de 2011 aqueste numèro de Lenga d'òc/Lengo d'ò de Sant Quantin la Teralha (Gard) per lo festenal "Accordéon Plein Pot / Festival des Soufflets Du Monde" que recèp La Talvèra e Antonio Rivas y sus Vallenatos dins l'encastre de Total Festum.
partie3.JPG
Table-ronde "écrire en occitan aujourd'hui" animée par Jan dau Melhau et Michel Chadeuil - partie 3 / Bibliothèque francophone multimédia de Limoges
Bibliothèque francophone multimédia (Limoges)
La Bibliothèque francophone multimédia de Limoges réunissait le 15 novembre 2013 cinq auteurs représentatifs de la diversité linguistique occitane : Jan dau Melhau et Micheu Chapduelh (limousin), Jan-Lois Lavit (gascon), La Sauze (languedocien) et Sarà Laurenç (provençal). Partie 3/3 Échanges entre les participants
partie2.JPG
Table-ronde "écrire en occitan aujourd'hui" animée par Jan dau Melhau et Michel Chadeuil - partie 2 / Bibliothèque francophone multimédia de Limoges
Bibliothèque francophone multimédia (Limoges)
La Bibliothèque francophone multimédia de Limoges réunissait le 15 novembre 2013 cinq auteurs représentatifs de la diversité linguistique occitane : Jan dau Melhau et Micheu Chapduelh (limousin), Jan-Lois Lavit (gascon), La Sauze (languedocien) et Sarà Laurenç (provençal). Partie 2/3 Échange avec Sarà Laurenç Présentation de Micheu Chapduelh par Jan dau Melhau Lecture par Micheu Chapduelh, traduction lue par Jan dau Melhau Échange avec Jan-Lois Lavit
partie1.JPG
Table-ronde "écrire en occitan aujourd'hui" animée par Jan dau Melhau et Michel Chadeuil - partie 1 / Bibliothèque francophone multimédia de Limoges
Bibliothèque francophone multimédia (Limoges)
La Bibliothèque francophone multimédia de Limoges réunissait le 15 novembre 2013 cinq auteurs représentatifs de la diversité linguistique occitane : Jan dau Melhau et Micheu Chapduelh (limousin), Jan-Lois Lavit (gascon), La Sauze (languedocien) et Sarà Laurenç (provençal). Partie 1/3 Ouverture par Micheu Chapduelh Communication de Jan dau Melhau Échange avec Sarà Laurenç
table-ronde-bvfm-ecrire en occitan.JPG
Captation vidéo de la table ronde "Écrire en occitan aujourd'hui"
Bibliothèque francophone multimédia (Limoges)
La table ronde "Écrire en occitan aujourd'hui", organisée par la Bibliothèque francophone multimédia de Limoges le 15 novembre 2013, réunit cinq auteurs représentatifs de la diversité linguistique occitane : Jan dau Melhau et Micheu Chapduelh (limousin), Jan-Lois Lavit (gascon), La Sauze (languedocien) et Sarà Laurenç (provençal).

Propos de la table ronde

"La littérature occitane embrasse tous les champs de la création (poésie, roman, nouvelle, théâtre). Elle reste méconnue du grand public et très peu diffusée. Si tout le monde a à l'esprit l'âge d'or qu'a constitué le Moyen Âge central et dont le Limousin fut longtemps le fer de lance, qu'en est- il de sa situation actuelle et de son avenir, dans un espace où l'occitan n'est quasiment plus transmis aux jeunes générations ? Un moment d'échanges, de découvertes et de lectures, mais aussi de réflexion sur ce qu'est l'écriture en occitan aujourd'hui. L'occasion de découvrir des auteurs et d'entendre résonner une langue riche et vivante qui, contrairement aux idées reçues, s'est toujours écrite et continue de s'écrire."
inauguration.JPG
La Sant Jòrdi de 2015 al CIRDÒC / Té Vé Òc, Lise Gros
Té Vé Òc. Producteur
Gros, Lise. Réalisateur
Reportatge realizat al CIRDÒC per la celebracion de la Sant Jòrdi, fèsta mondiala del Libre e del Dreit d'autor. Dedicada al fondator del CIDO Ives Roqueta, aquesta edicion especiala pels 40 ans del CIRDÒC marca l'escasença que la Mediatèca occitana torna dobrir aprèp d'òbras de reamenajament.
Laurens III.JPG
L'Hérault dans les années 1950 : cavalcade de Laurens III / Michel Cans
Cans, Michel

Aqueste film negre e blanc mut foguèt realizat per Michel Cans a Laurenç pendent lo decenni 1950 per las fèstas de carnaval. Fa part de la colleccion de filmes « Los vilatges d'Erau dins las annadas 1950 ».

Lo passa-carrièra es menat per un « general de Gaulle » en cortègi oficial, escortat per tres motociclistas de la « gendarmariá ». En dobertura del filme, lo podèm veire articular, amb los braces levats pel cèl, « Je vous ai compris », çò qu'implica una presa de vista posteriora a junh de 1958. La 4cv presidenciala es directament seguida per un grop d'òmes vestits de las camisas e bonetas de nuèch blancas caracteristicas de la bufatièra, que dançan. Pendent lo passa-carrièra se pòdon tanben veire dançar lo chivalet e desfilar la fanfara, una carreta qu'evòca « La Provença », un òme mascarat coma una dançaira borlesca,  e un porcèl gigant de pasta de papièr nomenat « Le Charnu » qu'un grop d'òmes lo popan.

sus 71