Explorar los documents (15026 total)

vignette_sarrias_balade.jpg

PRESENTACION

« Las istòrias que conti, legendas, mites e contes, son eissidas del repertòri tradicional. Aqueles racontes son nascuts dins de societats ruralas faiçonadas pels quatre elements e per lor environament pròche que siá mineral, vegetal e animal. Aquel rapòrt incontornable a la natura a aital noirrit aqueles racontes. Uèi, l'Òme es immergit dins un monde que lo copa d'aquela experiéncia. Pertant, los racontes tradicionals pòrtan aquela memòria ont l'òme viviá en relacion estreita amb la natura. 
La literatura orala a un ròtle a jogar dins teissatge de ligams entre l'Òme e la Natura. Contar, es compausar los imatges d'una istòria dabans sos uèlhs, per mièlh los revelar a son auditòri que caminarà a son torn dins son imaginari pròpri. Aquela composicion orala se fa a travèrs dels cinc sens, çò que permet al public de viure una experiéncia poetica e sensitiva. »

EQUIPA ARTISTICA 

Séverine Sarrias - contaira

FICHA TECNICA

Tot public : a partir de 10 ans, a partir de 8 ans, Adulte, fòrça jove public
Durada : 1 h + durada de la passejada
Al travèrs de l’imaginari, las passejadas contadas permetan al public :
- de descobrir e/o tornar descobrir luòcs,
- d’obrir de pòrtas per viure la natura e non pas la conceptualizar,
- d’inscriure son caminament pròri dins de racontes ancians,
- de nosar de ligam intimes amb la natura,
- de pausar un agach sensible sus l'environament,
- de s’apropriar autrament un luòc, un paisatge, un patrimòni bastit, 
- de s’interrogar sus nòstra plaça dins la natura e la plaça que desiram daissar a la natura.
Las passejadas contadas son adaptablas, que que siá lo territòri. Çaquelà, cada projècte demanda un temps de preparacion, de cèrca, de reperatge, de rencontre amb d'eventuals partenaris per fin de prene en compta l'environament natural, lo patrimòni bastit e la dimension umana. 

CONTACTE DIFUSION 

06.82.19.66.38
lesfeesduazart@gmail.com
www.lesfeesduazart.com
vignette_farfantelas.jpg

PRESENTACION

Es possible que los vòstres uèlhs vos fagan "farfantèla" après aver escotat aqueles contes, qu'aparescan dins un canton del vòstre esperit creaturas estonantas e oblidadas. 
Vos caldrà pas vos inquietar mas aculhir amb delicatessa e benevolença aqueles pichons èssers plan aclapats dins nòstres imaginaris. Daissam un momenton sorgir la magia dins las nòstras modèstas existéncias : fadas, fadets, fadetas, fadarèlas, bèstias que parlan o simples umans, mascans o ravis... Daissam-los nos rendre la vida mai pivelanta encara ! Se los uèlhs nos fan farfantèla, es que las nòstras illusions s'animan.
al mens que siá aquela petita flama que s'es s'es reviudada al contacte de la fantasiá e de la gràcia d'un momenton partejat. Fisèla a son biais de faire, la contaira es anada posar d'istòrias dins lo repertòri infinit dels contes populars. De contes qu'ela se plait a reïnterpretar dins una lenga simpla e saborosa : un francés assasonat d'occitan. Una lenga poetica e truculenta que convòca d'imatges que contunhan a dançar dabans los uèlhs quand es acabat !

FICHA TECNICA

Version tout public a partir de 6 ans (1h10)

CONTACTE DIFUSION

Agence Sirventés. 
conte.rue@sirventes.com
vignette_domino.jpg

PRESENTACION

Aqueth dia, Dominò que vien cercar un gròs present dens la sala de jòcs de l'escòla on los mainatges l'espèran. Qu'obreish lo son present, Dodon, un bergamàs de petit dodon faceciós qu'apareish e que'u convida a descobrir un costume beròi dab lo son capèth, las soas duas granas cauçaduras e lo son gròs nas roi tot rond. 
Dominò qu'a tostemps volut vàder palhassa.
Que serà lo palhassa Dominò qui amusa dab las soas cabussadas, los sons desestruguèrs e la soa cançon en tiratap. " Bravo Dominò ! Adara que pòdes presentar lo ton numèro de palhassa amusant !" "Mes, Dodon, on ei lo circ ?"
Ua cortina que tomba e l'entrada estelada deu circ que s'esclaira . Lo palhassa Dominò que's lança alavetz sus la pista e que presenta lo son numèro amusant de jonglage, d'equilibri e de cuulhevets qui lo public de mainatges acompanha en cantant la soa cançon, la cançon de Dominò.

EQUIPA ARTISTICA

Espectacle concebut dab Sandra Vaisse e Céline Espuna, mestressas de l'escola mairala d'Onesse-Laharie. 

Dominique Commet : comedian, clown Auguste


FICHA TECNICA

Espectacle petita enfança - 18 mes a 3 ans
Espectacle autonòme tecnicament. L'espectacle que's jòga de preferéncia au sòu, dens la sala de jòcs de l'escòla. 
Pas de scèna, pas d'estrada. 
Espaci scenic : 6m x 6m - Hautor : 2,50m minimum
1 presa de corrent 220V
Temps d'installacion : 1h30. 
Temps d'estruç : 30 min.

Audiéncia : 40-60 elevas au maximum, assetats au sòu e sus bancs.

CONTACTE DIFUSION 

Cie C.K.C. : 40110 Onesse et Laharie - 05.58.07.33.20 - cie.ckc@gmail.com - www.lacieckc.fr
vignette_bouygues.jpg
Edith Bouygues

PRESENTACION


Édith Bouygues, contaira e cantaira dels a l'entorns de Vilafranca de Roergue.  
Dins son repertòri, dels contes tradicionals mas tanben los contes de Joan Bodon (1920-1975).
Musiciana e cantaira, Édith Bouygues propausa en mai, de descobrir un ensemble d'instruments tradicionals (notadament l'acordeon diatonic) e una iniciacion a las danças tradicionalas. 

Descobrir l'artista per un extrait vidèo sus Youtube : ICI
 

vignette_60915.JPG
Alice Traisnel se définit comme "explorartiste". Munie de son appareil photo, elle capte le monde qui l'entoure et relie ses multiples passions : l'ethnolinguistique, la photographie, le dessin et l'écriture.

En 2024, Alice Traisnel a soutenu sa thèse de doctorat en Études occitanes portant sur l'état de la langue occitane chez les éleveurs de Camargue et du Couserans.

mes rencontres font de moi une

diseuse de belles aventures
& photographe ambulante

*

Quand je dis rencontres,

c’est celles provoquées ou celles destinées,

celles avec les paysages, les manières de dire, de voir les choses,

les gens, les animaux, les végétaux,

tout ce qu’on oublie de contempler parce qu’on est

trop pressés trop stressés.

[Source : Alice Traisnel]

vignette_60914.jpg

Ces trois dernières années, pour ma thèse de doctorat, j'ai arpenté les terres sauvages du Couserans et de la Camargue pour écouter les paysages parler dans leur langue, un occitan parfois maternel, parfois un peu écorché, souvent mêlé de français, mais toujours aussi sensible et poétique, fougueux, toujours aussi malicieux, toujours aussi savoureux.

J'ai partagé le travail et quelques repas (souvent arrosés il faut bien le dire), j'ai appris des milliards de choses sur les pays, sur la vie, sur moi aussi. Ça m'a appris à écouter et à cultiver ma curiosité de l'autre, à respecter ce que je ne comprenais pas. C'était une expérience incroyable, que j'ai photographiée à (presque) toutes les occasions.

Avec l'exposition ethnophotographique sonore L'Ours et le Taureau, Mirages du Sauvage, je vous emmène vers une rencontre avec les éleveurs et bergers en montagne du Couserans, et les gardians et manadiers de Camargue. On y entendra la mer et le mistral, les sonnailles des brebis en transhumance, le nom des montagnes et leur secret, et quelques phrases tirées de mes entretiens avec mes interlocuteurs, avec leurs mots qui deviennent rares... C'est aussi un moyen d'approcher différemment un métier, un savoir-faire et un savoir-vivre qui évoluent très vite et dont on ne connaît que peu les réalités.

[Source : Alice Traisnel]

edito21.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Cada rencontre nos obrís a l’inatendut e, de còps, aquel inatendut se revela de pas creire. Nos pòt estonar al destorn d’una lectura, d’un espectacle o d’un escambi. Tan de traucadas dins « l’éternel retour » del replec qu’embarra, de la colèra que desespèra, del regèt qu’excluís. Ne fasèm l’experiénça urosa dins lo rencontre amb lo patrimòni “d’a costat”, la creacion "d’aicí" e las practicas “d’en bas”, als intersticis d’una culturala uniformizada.
Lo poèta provençal Mas-Felipe Delavouët çò escriguèt, « il n’existe pas d’autre façon pour comprendre le monde que d’en posséder pleinement un morceau ». Es un pauc l’objectiu que s’es balhat lo CIRDÒC cinquanta ans fa (en 2025) amb sa colleccion occitana, uèi labellizada Colleccion d’excelléncia e Etnopòle. Cinquanta ans, es ja de pas creire ! 

Descobrir la Letra en Òbra 21 - Julh de 2024 / Setembre de 2024 : AQUI
vignette_animacions-ieo-lemosin.jpg
Institut d'estudis occitans dau Lemosin
L’intervenent : Jan-Francés Vinhau.
Mai d’una enja d’animacions poden èsser perpausadas.

Espectacle de conte o pradelada contada

Partent de 7 ans.
Durada : 1h20 (espectacle en sala) a 2h (pradelada contada)
Tot sol o emb ’n’ intervenent musicau (pradelada contada)
Espectacles bilingües occitan/francés

A chausir, tres bravéias que poden èsser acompanhadas (per las pradeladas contadas) emb la chabreta lemosina.
Jugada per Jan-Màri Caunet, balharà de la votz per far auvir daus aers de país o de creaccion.

  • « Lu pitit peseu e autres contes dau Lemosin… »
’Quí dedins n’i a ben un pauc de tot, mas, entre los contes de tradicion e las devinharias, quò siria ben lu diable si vautres n’i trobavetz pas quauque plaser a iò auvir ; queraque… Nos l’i trobaram lu pitit peseu ; pas un pitit peseu barrat dins ’na pòcha de congelator. Non. Se, eu es ’quí campat au beu mieg dau chamin per aidar los paubres maluros ! Vautres l’i aprendretz que, autres còps, los lions fasian valer lurs gròssas dents en Limosin e que si lu valhent pitit greu n’avia pas estat ’quí, n’endurariam plan enguera queu vesinatge dangieros.

E queu sodard que tòrna de quauqua guerra pendent la freja nuech de Nadau emb son calhau au fons de la museta… E quilhs tres faures qu’eran plan en pena per far tres parts egalas de lurs setze sòus…
Ailas ! I a bien de miseria a contar.

  • « Pluma que borra », contes e dires de la sauvatgina
Un temps per segre los chamins e los plais dau país limosin. ’Na pradelada ente nos letejaram per montar sur los tuquets, ente nos nos entalharam dins las molieras (si, per causa de meschant temps o d’environadis vilaud, n’am lu cuu monlat dins quauqua chiera de sala de las festas, nos fodra segur mai d’imaginacion !…), ’na pradelada per ’nar a la rencontra dau pitit monde daus prats e daus eissarts, un monde que pòrta pluma o gròssa borra sur doas o quatre pautas. Un monde que parla e que viu tot coma nautres, bona gent. E qu’a tant de chausas a nos dire e nos far comprener.

  • « A Nadalia… », contes que vautres vos damandariatz si quò se pòt
Paubre monde de Nadalia !
Ilhs son mai a plànher que ren pus la gent de Nadalia (parròfia de Marvau, 87). Mai visatz : veiquí un vilatge ente la taupa but pertot, ente per quinze liuras de semen de rabas ne’n suert nonmas una au mieg de la pieça, ente los nadalias passen fauta de bois pendent l’ivern, ente las ’belhas se fan minjar per lu lop ! E pertant, lu quite bon Diu prenguet pitat de ilhs de los veire tant jarnassar per far levar lu solelh…

Mai fau pas creure qu’ilhs sian tots sols. Daus vilatges entau emmalurnats, n’i a mai d’un en Limosin !

Obrador « Saubre-far e dires daus dròlles d’autres còps »

Per descubrir e chapusar los esbatòris dau temps que nòstres grands parents eran pitits e sabian se servir d’un coteu : grelets e malhadas, chabretas e charameus, petaraba, bruset, brama, ronfla…
Queu pitit atalier se fara mai que mai en plena saba, a la prima. Defòra, a l’òrle d’un plais o d’un eissart ente nos trobaram las gitòlas, qu’es enguera mielhs ! E si los goiats son minhards e pas tròp emplastres, lur contarai quauques contes de la tradicion que parlen d’un valhent pitit greu e de chens que cherchen un rei…


Pradelada toponimica « Los noms dau país »

Tot lu long de las rotas, a plens paneus, a plenas cartas, lu Limosin rampela de noms de luòcs. Vilatges, parcelas, puegs, rius, servas… ren que ne sia pas baptizat. Quela animacion vos perpausa justadament de ’nar dins vòstres ranvers ’massar quauqu’uns de quilhs noms – metam un bon plen panier – e de vos far descubrir lur tesmonhatge lingüistic, istoric e culturau.
Quela intervencion pòt se far barrats entre quatre muralhas, mas qu’es plan mielhs si nos podem pradelar sur los chamins de la comuna entre vilatges e fons de prats e segre las piadas laissadas dins la toponimia per los paisatges naturaus e umans.

Contacte : Institut d'estudis occitans dau Lemosin
Mistral_Lettre.jpg
Lettre adressée par Frédéric Mistral à Joseph Roumanille le 26 janvier (ou juillet) 1888

Qui est Joseph Roumanille ?



Joseph Roumanille est un écrivain et imprimeur-libraire de langue d'oc, né en 1818 à Saint-Rémy-de-Provence et mort en 1891 à Avignon. Il joue un rôle central dans la renaissance occitane du XIXe siècle.

Il compte parmi les Primadiés, c'est-à-dire les sept jeunes poètes qui fondèrent le Félibrige le 21 mai 1854, au château de Font-Ségugne, près d'Avignon, aux côtés de Frédéric Mistral, qui en sera le premier Capoulié. Le Félibrige adopte alors la graphie mise au point par Joseph Roumanille, et qui passa la postérité sous le nom de graphie mistralienne. Il sera notamment l'éditeur de l'Armana Prouvençau (l'Almanach Provençal) et des oeuvres de Frédéric Mistral, largement rééditées depuis, notamment à Paris.
Mistral_Lettre.jpg
Lettre adressée par Frédéric Mistral à un destinataire inconnu, peut-être Joseph Roumanille, le 8 septembre 1884

Qui est Joseph Roumanille ?



Joseph Roumanille est un écrivain et imprimeur-libraire de langue d'oc, né en 1818 à Saint-Rémy-de-Provence et mort en 1891 à Avignon. Il joue un rôle central dans la renaissance occitane du XIXe siècle.

Il compte parmi les Primadiés, c'est-à-dire les sept jeunes poètes qui fondèrent le Félibrige le 21 mai 1854, au château de Font-Ségugne, près d'Avignon, aux côtés de Frédéric Mistral, qui en sera le premier Capoulié. Le Félibrige adopte alors la graphie mise au point par Joseph Roumanille, et qui passa la postérité sous le nom de graphie mistralienne. Il sera notamment l'éditeur de l'Armana Prouvençau (l'Almanach Provençal) et des oeuvres de Frédéric Mistral, largement rééditées depuis, notamment à Paris.
sus 1503