Explorar los documents (15379 total)

filafil.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

Un espectacle escolar prepausat dins l'encastre de la programacion Nadalet del CIRDÒC - Institut occitan de cultura

Per celebrar las fèstas de fin d'annada, lo CIRDÒC - Institut occitan de cultura convida a Besièrs los escolars (de la granda seccion al CM2) a descobrir Fil à fil, un espectacle bilingüe de la companhhiá UGUGU que lo CIRDÒC aviá aculhit en residéncia a sa concepcion.

Ne saber mais sus l'espectacle : https://occitanica.eu/items/show/60802

Representacion escolara lo diluns 16/12/2024 a 14h15 aculhida a la MJC Trencavèl de Besièrs.

Formulari d'inscripcion per las classas : https://forms.gle/oYA3kNVoQJooMmVG9

Informacions : prod-edu[a]oc-cultura.eu

Fil à fil

Doas preséncias.
Una anciana, una mens...
Una dins aquel monde, una dins l'autre.
L'una parla Occitan, l'autra francés.
E puèi i a una autra votz, mens jove,
que mèscla aquelas doas lengas sens se pausar de question.
Per qué la question es pas aquí. 

L'una e l'autra cantan,
arpentan e revisitan un territòri
inscrit dins los cosses
al fial del temps.

Un mescladís de lengatges,
oral, non-verbal, musical,
escambi golard,
batalha fosiga.
vignette_61081.jpg
Chabaud, Auguste
Tout le monde connaît le peintre Auguste Chabaud, les spécialistes savent qu'il est aussi l'auteur d'une œuvre littéraire en français, mais qui connaît ses écrits provençaux ?

Les éditions du CREDD'O ont voulu remédier à cette situation en publiant enfin ses œuvres en langue d'Oc disseminées jusqu'ici dans différentes revues comme FE ou l'Armana Prouvençau.
Il est entouré dans cet ouvrage de ses concitoyens gravesonnais qui, eux aussi, se sont essayés à l'écriture en lengo nostro.
vignette_61080.jpg
Li gabian de Juli Bouissiero
Boissière, Jules (1863-1897)
Recueil de poésies provençales, traduites en français par Thérèse Boissière (18..-1927), fille de Joseph Roumanille, épouse de Jules Boissière.
vignette-61076.jpg
Tresau seminari en etnomusicologia de França / INOC
6au encontre interregionau collectors de las musicas e danças tradicionaus
Lorient 2018
INOC
Tresau seminari en etnomusicologia de França / INOC
Encontre interregionau collectors de las musicas e danças tradicionaus
Lorient 2018
Autas sessions qu'an avut lòc a Vitré e a Carcassona.
logo inoc.jpg
Tresau seminari en etnomusicologia de França / INOC
6au encontre interregionau collectors de las musicas e danças tradicionaus
Vitré 2018
INOC
Tresau seminari en etnomusicologia de França / INOC
Encontre interregionau collectors de las musicas e danças tradicionaus
Vitré 2018
Autas sessions qu'an avut lòc a Lorient e a Carcassona.
vignette_61072.jpg
La poésie moderne
Estieu, Posper (1860-1939). Directeur de publication
Fourès, Auguste (1848-1891). Directeur de publication
Revue publiée à Castelnaudary en 1882 sous la direction de Prosper Estieu et Auguste Fourès
vignette_61071.jpg
Delpastre, Marcelle

Version française de Bestiari lemosin.


Le volet ethnographique de l’œuvre de Marcelle Delpastre inclut deux volumes majeurs : Lo libre de l'erba e daus aubres (Le livre des plantes et des arbres) et Bestiari lemosin (Bestiaire limousin). Bien que le terrain d’enquête soit limité au village de Germont (Chamberet, 19) et à ses alentours, les observations qu’on y trouve valent pour tout le Limousin, parfois même au-delà. L’auteure y décrit comment les paysans, dans leur vie quotidienne, percevaient les animaux familiers, domestiqués ou sauvages ainsi que les végétaux cultivés ou non et comment ces « hommes-terre » interagissaient avec ces deux règnes jusqu’au milieu du vingtième siècle environ.

Ces deux ouvrages furent intégralement rédigés en occitan, langue prédominante du milieu étudié à l’époque, renforçant ainsi l’authenticité du récit.

Une traduction de Christine Virolle Da Silva, assistée par Jan dau Melhau.
vignette_61070.jpg
Moliar, Edoard
Edoard Moliar, imprimidor e jornalista a Ortès, que balha en aqueste obratge un testimoniatge excepcionau sus la guèrra de 1914-1918, dab ua gran libertat de jutjament suus eveniments e ua fòrça emocionau qui estrementeish. Que sap evocar l’esglàs, la dolor, los òdis, autant com l’amistat, la fraternitat e l’amor de la tasca e deus sons, en ua lenga de tria. Qu’ei shens contèsta l’ua de las òbras màgers de la literatura occitana de Gasconha deu començament deu sègle XXau.
vignette_agaches.jpg
Agaches - collòqui euroregional dels espacis occitans e catalans 2024
Association Euroccat
Los 28 e 29 de novembre, l'associacion Euroccat propausa una segonda edicion del collòqui Agaches, centrat sus la tematica : « Subremontar las frontièras : copaduras ? costuras ? »

Aquela segonda edicion del collòqui Agaches, a l'initiativa de l'associacion Euroccat e jos l'egida de l'Euroregion Pirenèus-Mediterranèa, propausa de partejar una reflexion pluridisciplinària a l'entorn d'una novèla tematica que questiona l'actualitat de las culturas occitana e catalana : « subremontar las frontièras : copaduras ? costuras ».
Dos jorns d'escambis aculhits per Narbo Via que se concluràn en serada per d'intervencions artisticas. L'Assemblada euroregionala dels Joves, reünida per l'escasença, escambiarà amb l'artista Abdel Bouzbiba a l'escasença d'un talhièr organizat via lo partenariat entre Euroccat e lo CIRDOC - Institut occitan de cultura.


Descobrir lo programa complèt.

INFORMACIONS PRACTICAS 
Los 28 e 29/11
A NarboVia 2 Av. André Mècle, 11100, NARBONNE

Otisses d'inscripcion
 euroccat.tls@free.fr
 www.euroccat.tls@free.fr
400x400-000000-80-0-0.jpg
Despuish 1934, Lo Ceu de Pau que canta e que hè cantar Bearn. Aqueth disc qu'ei lo fidèu rebat de l'evolucion deu grop pr'amor que mantua generacion de cantaires s'i retròba. La causida deus tròç que representa haut o baish totas las epòcas, de l'Edat Mejana aus nostes dias.
Qu'ei en efèit au sègle 13au qui Gaston Febus escrivó "Aqueras Montanhas", vadut despuish l'imne de tota Occitània. Aute tròç celèbre, lo cantic bearnés "Nosta Dama deu cap deu pont" cantat per Jeanne d'Albert en amainadant d'Enric IV au Castèth de Pau lo 14 de deceme 1553. A costat d'autes drin coneguts mes talentuós, que trobam aires de compositors plan celèbres taus Mesplès e Despourrins (sègle 18au ), shens oblidar Darrichon e lo son immortau "Beth Cèu de Pau" qui despuish lo sègle 19au qu'ei vadut lo cant preferit deus bearnés en exili.
L'epòca actuau qu'ei representada per lo "Bona Mair deu Bon Diu" que s'i canta enqüèra dens la màger part de las glèisas bearnesas, mes tanben per "Nadalon" e "Dinc qu'a la hont", duas composicions deu grop Los De Nadau.
Honts : Agorila
sus 1538