enciclopedia

Actors : Personalitats, òbras, luòcs, expressions e practicas vivas : partissètz a la descobèrta de las riquesas del patrimòni gràcias a las fichas de l'Enciclopèdia del patrimòni cultural occitan
Licéncia Licence Ouverte
Pierre Pessemesse, figure atypique de l'occitanisme provençal
AuteurBertrand, Aurélien
Escarpit, David (1980-....)
EditeurCIRDOC - Institut occitan de cultura (Béziers)
Date d'édition2019
SujetPessemesse, Pierre (1931-2018)
SourceMediatèca occitana, CIRDOC-Béziers
Période évoquée19..
20..
Type de documentText
texte électronique
Languefre
oci
Formattext/html
DroitsCIRDOC - Institut occitan de cultura
RéutilisationLicence ouverte
Création de la notice2019-06-19 Aurélien Bertrand
Accéder à la notice au format



Embed

Copy the code below into your web page

Pessemesse_Vignette.jpg
Pèire Pessamessa, figura atipica de l'occitanisme provençal [Article biografic]

Pèire Pessamessa (1931-2018), es un autor provençal de lenga occitana, engatjat tant del costat de l’Institut d’estudis occitanas (I.E.O) que de lo del Felibritge.

Eissit d’una familha vauclusenca que pratica l’occitan al quotidian, descobrís los movements associatius occitans sonque a la debuta de las anadas 50, fa alara lo ligam entre son « patés » e la lenga d’autors prestigioses coma Frederic Mistral. Pauc de temps aprèp, descobrís la revista literària Oc tenguda per la novèla generacion dels occitanistas ligada a l’IEO e menada per Robèrt Lafònt. Es aquela generacion que sauprà atisar la curiositat e l'interès de Pèire Pessamessa, engatjat tant dins la creacion literària coma dins la pensada teorica, politica e militanta. Aital, a l'excepcion de son primièr recuèlh Li graio negro (Lei gralhas negras), que coescriu amb Sèrgi Bèc, una granda partida de son òbra es redigida dins la grafia de l’IEO e editada per l’Institut.
Apassionat per las lengas, licenciat d’alemand, son engatjament militant es marcat per una defensa permanenta de la lenga d’òc, tant a títol personal qu’a aquel de cònse de sa comuna dels Buòus (Vauclusa) que dirigirà pendent 28 ans. Es a aquel títol que pairinarà en 1974, la candidatura regionalista de Robèrt Lafònt e l’eleccion presidenciala francesa. Es tanben un dels membres istorics del PEN club de lenga d’òc, seccion occitana del PEN club internacional, associacion d'escriveires internacionala qu'a per tòca de « recampar los escriveires de totes païses estacats a las valors de patz, de tolerància e de libertat sens las qualas la creacion deven impossibla ». Es tanben estat entre 2002 e 2018, lo president de la seccion occitana del Comitat d'afrairament occitanocatalan (CAOC), associacion qu'a per tòca de desvolopar las relacions entre las culturas occitanas e catalanas. Es a partir de la segonda mitat de las annadas 2000 qu’amòrça un retorn dins lo felibritge, coronat en 2012 per lo títol de « Mèstre en Gai Saber ». Es pendent aquel periòde que se rapròcha del PNO (Partit de la nacion occitana), publica mantunes tèxtes dins Lo Lugarn, la revista del partit sens pasmens jamai i aderir.
Serà enfin un actor de l’activitat de l'Associacion Internacionala d’Estudis Occitans (AIEO) fins a sa mòrt.

Personalitat marcanta e iconoclasta, autor d’una òbra literària originala, plan assabentat de las consideracions literàrias de son temps, tant francesas qu'occitanas, Pèire Pessamessa es un dels escriveires provençals de lenga occitana mai important e atipic de la generacion d’aprèp-guèrra. Compta demèst los primièrs prosators de sa generacion.
Sas presas de posicions trencadas e son trabalh sovent provocator an poscut de còps li valer, d'enemistats tant del costat dels pensaires que dels militants, quinas que sián lors tendéncias, politicas coma culturalas, felibres coma occitanistas.
Rèsta son òbra literària, d’una qualitat indenegabla, totalament inscrita dins le renovèlament e lo questionament de son temps. A aquel títol se pòt relevar lo roman Nhòcas e bachòcas (1957), que conta le quotidian d’un joine al sortir de la Segonda guèrra mondiala amb en trama de fons la fractura viscuda per los joines occitans dins una societat rurala tradicionala parcialament occitanofòna e una societat modèrna, plurilingüa e cosmopolita. Enfin, son triptic De fuòc amb de cendre (1973, 1976, 1978) que conta lo percors de dos joines occitans engatjats dins las fòrças SS per idealisme, demòra una pèira angulara de la literatura occitana de la segonda mitat del sègle XX per totas las tematicas e problematicas que joslèva.

Dins la meteissa colleccion

Leon Còrdas [Article biographique]

CORDES.jpg Leon Còrdas

[Œuvre ou corpus]

armanac-louzero.jpg

Buffatièira, la danse des soufflets [Pratique festive]

buffatiere_vias_a6394f88fd_1d4a8d0319.jpg Buffatièira, la danse des soufflets

Carles Camprós [Article biographique]

camproux-1957.jpg Carles Camprós

Les 13 desserts provençaux [Pratique festive]

SKMBT_C20311121515080.jpg Les 13 desserts provençaux

Nicolas Saboly (1614-1675) et ses noëls [Article biographique]

saboly.jpg Nicolas Saboly (1614-1675) et ses noëls

Jules Seuzaret bio-bibliographie [Article biographique]

CBC 442-31.jpg Jules Seuzaret bio-bibliographie

Marguerite Priolo (1890-1955) [Article biographique]

Copie de SKMBT_C20312020915380.jpg Marguerite Priolo (1890-1955)

Je recherche des informations sur la biographie du poète narbonnais Hercule Birat [Article biographique]

SKMBT_C20312062508240.jpg Je recherche des informations sur la biographie du poète narbonnais Hercule Birat

Feux de Noël en Gascogne [Pratique festive]

wikicommons_domaine_publixc.jpg Feux de Noël en Gascogne

Lo viatge (o Sant Josèp amb Maria) : cant de nadal sus l'episòdi de la fugida en Egipta [Œuvre ou corpus]

qr_arbaud.jpg Lo viatge (o Sant Josèp amb Maria) : cant de nadal sus l'episòdi de la fugida en Egipta

Les fêtes de la Saint-Jean en Occitanie et dans le monde [Œuvre ou corpus]

184.jpg Les fêtes de la Saint-Jean en Occitanie et dans le monde
Veire tota la colleccion