Clouché, Jacques
Joenòt, Jaques Boèr non coneish pas de la vila d’Agen sonque los baishs quartièrs e los bòrds de Garona (sic). Obligat de’s préner un mestièr entà víver, que mestrejarà hèra vista « los secrets argentós deu raser e deu pienti » après aver hèit lo son aprendissatge au mei bon perruquèr de la vila, dont la botigueta ei al récouen de la prefecturo, ancien palay de l’abescat, on lo monde com cau se fan retapa lou cat. Tau noste aprenedís, la « vita de sauneis » que s’escor en un solèr capvath un paradís poblat de hantaumas, e au poèta per instint, la lectura qu’obreish orizonts d’un monde aluenhat deus tribulòcis de la soa vita de tot dia. Que s’installa lèu au son compte perruquèr tà las daunas e los gojats, près de Garona, aus quartièrs qui coneish tan plan, dab la soa hemna Magnounet qui susvelha. Hèra viste, Jaques Boèr que desparescó darrèr Moussu Jasmin — Gensemin | Jansemin — e, se los aristocratas manifestèn lo lor tristèr, tau pòble de petitas gents, la destressa qu’estó unanima a la mòrt deu « lor » Jansemin.
Jansemin que sabó ondrar la lenga occitana (parlar lengadocian d’Agen) e los sons talents de contaire, hicats au servici deus praubes e deus deseretats, que’u valón ua renomada shens parièra tant dens los aròus capulats de la capitala com dens tot lo País d’òc.
Jacques Clouché, janseminològue confirmat, que hè tornar víver un personatge, esbrofaire solide mes d’ua generositat shens limits, dab l’ajuda de mei d’un document iconografic e de testimònis autan divèrs.