Recèrca
Recèrca
Mistral a Catalunya (Mistral en Catalonha) es un obratge d'Antoni Rossell e Hélène Rufat que presenta la figura de l'escriveire Frederic Mistral, prèmi Nobel de literatura en 1904, coma promotor de la renaissença de la lenga occitana e amna de las relacions provençalas amb lo monde intellectual catalan.
L'òbra conten d'entretens amb d'especialistas qu'ofrisson una vision multidimensionala del personatge, dins los cal comptan Jaume Figueras i Trull, Manuel Jorba, Ramon Panyella, August Rafanell, Montserrat Comas, Vinyet Panyella e Lluïsa Julià.
La publicacion compren tanben de la musica tradicionala occitana e de lecturas de tèxtes e poèmas. Es completada per una importanta bibliografia, de ligams e d'imatges que constituisson un bon otís de recèrca per la coneissença de l'òbra mistralenca dins lo contèxte catalan.
Aquel libre presenta tanben un extrach de la documentacion que pòt èsser trobada a la Biblioteca de Catalunya e a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer.
Mistral a Catalunya es lo seisen volum de la colleccion Escrits i memòria coordonada per Antoni Rosell e publicada per lo Departament de Cultura e la Biblioteca de Catalunya, amb l'objectiu de difusar los fonses que consèrva en accès liure e gratuit sus las plataformas iTunes e GooglePlay jos licéncia Creative Commons.
Per tal que los cercaires del monde entièr posquèsson s'apropriar la cultura catalana e melhor conéisser lo patrimòni conservat, la Biblioteca de Catalunya a iniciada, amb la collaboracion de l''Institut Ramon Llull, la traduccion vers l'anglés de la colleccion Escrits i memòria. Lo quatren volum de la colleccion The Troubadours to Ausiàs March: Heritage of the Biblioteca de Catalunya (Dels trobadors a Ausiàs March: el patrimoni de la Biblioteca de Catalunya) d'Anna Alberni e sa traduccion de James Thomas, es ja disponible. Testimònia de l'excepcional patrimòni conservat per la BC en tèrmes de poesia e musica medievalas.
Lo document es accessible a aquela adreiça : https://play.google.com/store/books/details?id=Ki9uDwAAQBAJ&rdid=book-Ki9uDwAAQBAJ&rdot=1&source=gbs_vpt_read&pcampaignid=books_booksearch_viewport (unicament compatible amb los aparelhs adaptats)
Lo document es accessible a aquela adreiça : https://itunes.apple.com/fr/book/mistral-a-catalunya/id1393929197?mt=11&ign-mpt=uo%3D4 (unicament compatible amb los aparelhs adaptats)
Lo document es pas accessible en lectura sus suppòrt informatic classic.
[Aquela presentacion es una adaptacion de la version catalana a l'adreiça seguenta : https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/308152/biblioteca-catalunya-presenta-llibre-electronic-mistral-catalunya]
Poèta lengadocian originari de Castelnòu d’Arri, jornalista, istorian albigeïsta, federalista. La primièra part de son òbra es escricha en francés puèi, vèrs 1875, encoratjat per Mistral e Aquiles Mir, comença de publicar en occitan. Mistral lo complimenta alara fòrça sus sa poesia. Es, amb Louis-Xavier de Ricard, un dels “felibres roges”, republican e anticlerical. Fondan en 1876 l’almanac La Lauseta, que ne pareisseràn pas que quatre numèros entre 1877 e 1885. En 1881, es proclamat majoral del Felibritge (Mantenença de Lengadòc) e gausís de l’apuèg de Frederic Mistral..
Mistral li respond lo 19 del meteis mes, primièr pel pagament de sa contribucion, mas tanben per un conselh : li cal plan soscar a son projècte de sosten a l’Alsàcia-Lorrena que poiriá pas tant capitar coma o espèra. Sus la question del separatisme, Mistral estima que las acusacions devon pas inquietar los felibres que pròvan pron lor estacament a França. Aquelas remarcas semblan de revelar la desillusion de Mistral sul plan politic : fòra d’un contèxt politic, d’acusacions de separatisme representan pas una menaça vertadièra a la credibilitat del Felibritge. Se percep una distància entre las preocupacions de Forès, politicas, e aquelas de Mistral, vengudas gaireben sonque poeticas e culturalas.
Poèta francés de las originas borguinhonas e lorencas. Es considerat coma lo mèstre del simbolisme. Son mestièr de professor d’anglés li pesa e sas exigéncias literàrias fòrça ambiciosas li causan un fòrt sentiment d’impoténcia. En octòbre de 1867, obten una mutacion a Avinhon, ont tòrna trobar sos amics felibres Mistral, Romanilha e subretot Aubanel, amb losquals entretendrà una correspondéncia regulara. En 1871, partís a París e es aquí, al mitan de la vida literària, que comença de se desgatjar de son sentiment d’impoténcia. Se met a publicar en abondància, e cada dimars, aculhís a cò d’el los poètas e artistas de son temps.
Dins una de las letras, datada del 20 de novembre de 1873, Mistral respond a un “projet” de Mallarmé, que seriá fòrça malaisit, a partir d’aquela sola letra, de ne conéisser los tèrmes exactes. Mallarmé vòl integrar lo Felibritge a un malhum mai larg de poètas de totas nacionalitats que se farián los critics e reviraires los uns dels autres? De tot biais a Mistral l’idèa li agrada pas : la tasca seriá tròp importanta, lo poèta vendriá “l’employé d’une compagnie d’exploitation réciproque”, reduch “en servitude”, e aquò portariá tòrt a la poesia occitana, seriá “la mort de toute spontanéité, de toute poésie sérieuse”.
Mistral insistís en passant sus la manca d’institucions que ne patisson los poètas occitans, los luòcs oficials de circulacion de la lenga e de la cultura, perfièchament foncionals pel francés, ignoran completament l’occitan e los felibres pòdon pas comptar que sus eles-meteises per se far conéisser e presar del public : “pas un de nous n’a une minute de son temps à employer au service d’autre chose que de la Cause provençale”. Se Mistral demòra pròche de l’idèa de se dubrir e d’establir de ligams amb los representants d’autras culturas, o vòl pas far al prejudici de la sieuna pròpria : los poètas occitans devon concentrar lors energias sus la creacion poetica e la defensa de la lenga.
