Pastorale provençale rédigée en 1893 par des membres des Œuvres de Saint-Joseph, rue Puget à Marseille.
Lettre écrite par Frédéric Mistral à Ludovic Legré le 2 avril 1859 depuis Paris, conservée par l'Académie des Sciences Lettres et Arts de Marseille. Il est question de son poème Mirèio.
Emission del 16 de decembre de 2020
Lo musèu Albert André (partida 2)
Anam au còr d'una ciutat gardesa, a Banhòus de Cese. Es aquí que podèm trobar lo musèu Albert André, lo promier musèu d'art modèrne nascut en defòra de París. Dins lo bastiment de la comuna, au segond estanci, pas mens de 8 salas son consacradas a l'art : pinturas, esculturas, dessenhs e porcelanas son expausats per epòca e contèxte artistic. Nautrei vos convidam a la seguida de la visita guidada menada per Elian Cellier, professor d'istòria e president de l'associacion "Les Amis d'Albert André". De notar que nòstrei entrevistats èran pas mascats unencament lo temps de respòndre a nòstrei questions, e que Tè Vé Òc faguèt son rodatge en seguissent la reglementacion impausada per la comuna de Banhòus.
Un reportatge d'Amada Cròs.
Les artistes présentés dans ce reportage sont :
Jacques Martin « Rapin le chat »
Louis Carrand « Vue de Lyon »
Albert André « La belle endormie »
Albert André « Au jardin »
Albert André « Albert André à son chevalet »
Jacqueline Bret André « La Place Pigalle au crépuscule »
Michel Rodde « Les cascades du Sautadet »
André Cottavoz « Portrait de ma mère »
Pierre Cayol « Rochefort du Gard »
Bernard Lorjou « Le chapon des Abbesses »
Un reportatge d'Amada Cròs.
[resumit de Tè Vé Òc]
Cette chanson considérée comme l'hymne de la Provence a été écrite par Frédéric Mistral sur l'air d'un noël traditionnel de Nicolas Saboly.
Cette chanson illustrant l'amitié entre catalans et provençaux a été créée en 1867 lorsque écrivains et hommes politiques offrirent aux félibres provençaux une coupe en argent en remerciement de l’accueil réservé au poète catalan Víctor Balaguer, exilé politique en Provence en raison de son opposition au gouvernement d'Isabelle II d'Espagne.
Cada annada, per l'organizacion del carnaval de Niça, un grand concors èra lançat per la creacion d'una cançon que devendriá la cançon oficiala del carnaval e cantada pendent tot lo desfilat. Las particions e las cançons seleccionadas èran aital editadas puèi vendudas las setmanas que precedissián e que seguissián lo carnaval.
De totas las proposicions, foguèt aquesta, en dialècte Niçard, que remportèt lo concors en 1911.