Recèrca

sus 112
Filtrar
Filtres actifs
Langue : fre
Portail : Mediatèca
Sauf
License : Certains droits réservés
Langue : ita
Catégorie : Encyclopédie
fre (1119)
oci (1015)
eng (4)
lat (2)
pro (1)
03 (2)
02 (1)
Tipe : Manuscrit / Data : 1893

Pastorale provençale rédigée en 1893 par des membres des Œuvres de Saint-Joseph, rue Puget à Marseille.

Mise en ligne : 19/12/2011
Tipe : Numèro de revista / Data : 1925-03
Lo Cobreto. - 1925 - N° 60
Mise en ligne : 06/10/2015
Tipe : Numèro de revista / Data : 1941-05
La Rampelada del Colège d'Occitania. - n°60 mai-junh 1941
Mise en ligne : 16/11/2016
Mise en ligne : 20/03/2019
Tipe : Collòqui / Data : 2018-01-27
La collection poétique « Messatges » vit le jour en février 1942, avec la publication d’une anthologie, bilingue, de Poesies catalanes de l’écrivain roussillonnais Joseph Sébastien (Josep Sebastià) Pons, auquel la revue OC, la même année, consacrait un numéro d’hommage.

Un gros quart de siècle plus tard, en 1960, 28 recueils (n° 28, Robert Allan, Li cants de la tibla) avaient été publiés sous cette enseigne, auxquels il convient d’ajouter les 5, plus volumineux, de la série « Òbras » de la même collection (œuvres de Pons, Nelli, Saurat, Lafont).
« Messatges » ne constituait pas, au XXe siècle, la première tentative en ce sens. D’autres avaient vu le jour auparavant, dans le cadre, par exemple, des éditions Occitania, dirigées entre Toulouse et Paris par Eugène-Humbert Guitard (textes de Perbosc, Grenier…). La revue Marsyas, créée par Sully-André Peyre en 1921, avait également, sous son nom, entrepris de promouvoir des poètes prometteurs, au premier rang desquels figurait le Provençal Jòrgi Reboul. Cependant, « Messatges », publiée par la revue OC, d’abord sous les auspices de la Societat d’Estudis Occitans, puis de l’Institut d’Estudis Occitans, a profondément marqué dans la durée le devenir de la poésie d’oc. Outre les recueils, la lecture des revues qui en ont rendu compte, comme celle des correspondances aujourd’hui accessibles ou encore à repérer, permettent de jeter un regard renouvelé sur une marqueterie poétique d’une réelle richesse.

P. Gardy

Mise en ligne : 15/02/2018
Tipe : Collòqui / Data : 2017-05-05
 Los ensenhaires-cercaires del departament d'occitan de l'Universitat Paul-Valéry (Montpelhièr) e del laboratòri «Recherche en domaine occitan» (RedOC-LLACS) an consacrat dempuèi d'annadas de collòquis o de jornadas d'estudis a un fum d'autors màgers de la renaissença d'òc dempuèi lo sègle XIX, que s'agisca de Frederic Mistral, Max Roqueta, Leon Còrdas, Loisa Paulin, Sergí Bec, d'autres encara, en particulièr dins lo quadre d'un projècte de cèrca sus la poesia d'òc de 1930 a 1960.

En parallèla, an iniciat lo projècte «Vidas - Per un diccionari biografic de la renaissença d'òc dels sègles XIX-XXI» en partenariat amb lo CIRDOC (http://vidas.occitanica.eu).

Es dins lo drech fial d'aqueles projèctes, al caireforc de l'istòria dels moviments socials e culturals, de l'istòria de las idèas e dels estudis literaris qu'es organizada aquela jornada d'estudi a l'entorn de l'òbra de Felix Castan, poèta, teorician, militant, actor de la valorizacion del teatre e de l'art occitan, que  foguèt un dels pilars de l'Institut d'estudis occitans (IEO). Lo ròtle de Castan dins la vida culturala occitana, lo debat d'idèas, la pensada occitana sus mai de mièg-sègle foguèt considerable e contunha de viure dins sas influéncias nombrosas sus la pensada, l'accion e la creacion occitana d'uèi. 
Mise en ligne : 14/02/2018
Tipe : Brocadura / Data : 193.
Francés Deseuse rend omenatge a  son amic Pau Chassary al moment de son discors de recepcion a l'Acadèmia de Sciéncias e Letras de Montpelhièr lo 22 de decembre de 1930.
Pau Chassary, poèta mas tanben professor de matematicas a l'escòla normala de Montpelhièr e a l'escòla regionala de las Bèlas Arts, es nascut a Grabèls en 1859. Escriguèt amb l'escais-nom de Lou Maseliè de novèlas e de contes populars que son ara venguts de classics, coma Pradet de Ganges presentat entre d'autres dins l'obratge En Terra Galesa (disponible sus Occitanica) .
Pau Chassary se moriguèt en 1930 a Clapièrs.
Mise en ligne : 28/08/2019
Tipe : Article scientific / Data : 2019
Ce texte de Philippe Martel est issu de la conférence prononcée à Aix en Provence le 16 Mai 2019 lors de la Convention du Forum d’Oc de Provence-Alpes-Côte d’Azur, organisée en partenariat avec le Cercle Català de Marsella.
Mise en ligne : 05/09/2019
Tipe : Rapòrt d'estudi / Data : 2020

Una enquèsta foguèt realizada pel Laboratòri DIPRALANG – EA 739 de l’Universitat Paul-Valéry Montpelhièr en 2017-2020, dins l'encastre del projècte de recèrca ECO OC, l'occitan face au marché dans la région Occitanie : s’agiguèsse de faire lo punt sus la presencia de la lenga e de la cultura occitanas dins lo mond del comèrci d'ara.
Dos sectors foguèron identificats per menar las enquèstas e convèrsas : lo nom de las entrepresas e la denominacion dels produchs del terrador.

Aicí la sintèsi de l'estudi.

Mise en ligne : 01/09/2020
Tipe : Autoaprentissatge / Data : 2013

La monina e lo palhassa

 

Un còp èra, un clown, un palhassa que disèm en cò nòstre. Èra pas un comic de la sanflorada, pasmens sabiá un pauc far rire, un pauc far paur... Ça que la, un brave palhassa al trefons de son còr !

 

Aviá una monineta. La sonava Mon Còr. Aquela èra mai que polideta, bograment intelligenta e bograment coquinassa a l'encòp. Lo palhassa l'aimava plan sa monineta.

 

Quand fasiá caud, èra Mon Còr qu'anava quèrre d'aiga ; quand fasiá fred, èra Mon Còr qu'alucava lo fuòc. Fin finala, èra pas tant aissabla qu'aquò, la Mon Còr...

Pasmens se rabalava la tissa de las tissas : cada còp que la luna èra redonda dins lo cèl, voliá montar cap a ela, a tota bomba voliá sautar sus ela, plorava, s'encapriciava, bramava qu'èra lo palhassa que la voliá pas daissar anar sus la luna.

 


Deveniá impossible e lo paure palhassa deveniá malurós, tan malurós que las gents disián :

« Qu'es triste aquel palhassa ! Pas possible, es un patiràs ! »

Lèu-lèu, lo palhassa s'encorissiá en cò de la marchanda de grimaças, monas e reganhons. Ne crompava plen sas pòchas. S'entornava dins son circus, ne cargava una sus son morre, s'escampava sus la pista, palhassava tant e mai que las gents picavan de las mans...

 


Extrach tirat de : Alranq, Claude, La monina e lo palhassa, I.E.O.-Aude, Quillan, 1996. 

sus 112