Fàcia a la reculada de las lengas maternalas provocada per la modernizacion de l’Estat (leis escolaras, conscripcion, etc.) e los revolums economics e demografics de la revolucion industriala, los "pateses" venon un objècte d’estudi. Sovent menats dins un interés dialectologic, aqueles estudis participan a la debuta del sègle XX a una cèrta representacion de las lengas de França.
Amb lor cèrca de las particularitats localas per d’enquèsta comunalas, aqueles trabalhs valorizan tròp la diversitat linguistica e entrepachan tota percepcion "unitària" de las lengas. Lo centratge sus l’oralitat evacua tanben de fach tota correspondéncia de las lengas parladas a la debuta del sègle XX.

Cartografia dels biaisses de dire « alh », una de las 1951 cartas linguisticas publicadas per Jules Gilliéron dins l’Atlàs Linguistic de la França. Atlas linguistique de la France, colleccion CIRDÒC.

L’Atlas linguistique de la France (ALF), tanben conegut jos lo nom d’Atlas Gilliéron, del nom del conceptor soís, Jules Gilliéron, es lo primièr atlàs lingüistic d’envergura nacionala e que sa qualitat es encara reconeguda uèi. Coma lo modèl alemand, alara precursor, aquel atlàs relèva d’un biais relativament precís los traches e las variantas especificas de localitats nombrosas. L’Atlàs, financiat per lo ministèri de l’Instruccion publica, es alara distribuit gratuitament e largament a de nombrosas bibliotècas e centres d’estudis. Aquel trabalh es apuèi représ dins d’estudis nombroses e mena a l’aparicion de nocions sabentas coma los airals linguistics. Menarà fins a uèi encara la recerca a considerar los fenomèns linguistics principalament per lors aspèctes geografics.

Cartografia dels biaisses de dire « alh », una de las 1951 cartas linguisticas publicadas per Jules Gilliéron dins l’Atlàs Linguistic de la França. Atlas linguistique de la France, colleccion CIRDÒC.

L’enquèsta pirenenca de Julien Sacaze

Julien Sacaze (1847-1889), avocat de Sent Gaudenç (Garona-Nauta) e promotor dels estudis pireneistas, istorian e arqueològ, dobrís una enquèsta linguistica vasta dins l’encastre de l’Expausicion internacionala de Tolosa de 1887, per fin de « recueillir sur nos vieux idiomes pyrénéens des documents qu’il sera bientôt impossible de se procurer... (car) chaque jour la langue française, l’une des forces les plus expansives de notre nation, bat en brèche les patois romans et le basque lui-même... ».

agost 1913, Ferdinand Brunot enregistra la paraula occitana dels estatjants del Lemousin


« Il me semble qu’une des besognes les plus urgentes sera d’aller vers ce qui va se perdre. Nous avons tout autour de nous de grands vieillards qui se meurent, ce sont nos patois. Un à un les villages, sous l’influence de l’école, de la presse, des relations commerciales, centuplées par les moyens nouveaux de communication, abandonnent leur vieux parler séculaire. Dans quelques années, il sera déformé ou aura vécu. Le Français, qui n’a pas même sur ses frères le droit d’aînesse, aura pris pour lui toute la France du Nord, et une partie de celle du Midi (…). Un cylindre devant lequel un paysan, soigneusement choisi, aura parlé cinq minutes, sauvera de l’oubli et du néant les patois jusqu’ici négligés. »
Es aital que Ferdinand Brunot abòrda la question de l’enregistrament de las lengas parladas per los franceses a l’inauguracion dels Archius de la paraula, que creèt a l’Universitat de la Sorbona amb l’ajuda de l’industrial Émile Pathé. Los Archius de la paraula foguèron la primièra institucion en França cargada d’enregistrar e salvagardar « la votz » dels Franceses. Una part granda de sas activitats consistirà en enregistrar las « votz celèbras » a la velha de la Primièra Guèrra mondiala.

Ficha d’enquèsta de l’enregistrament de Marguerite Genès, felibra de Lemosin que raconta una faula en occitan, fach lo 26 d’agost de 1913 per Ferdinand Brunot pendent la campanha de collectatge linguistic en Lemosin. Colleccions Bibliothèque nationale de France.

Aquel projècte demòra ambigú dins sos objèctius. Brunot es un grand admirator de l’abat Grégoire que son enquèsta e son rapòrt pendent la Revolucion avián donat las armas ideologicas per impausar a la França una lenga unenca. Coma disciple de Gaston Paris, Brunot es tanben l’eretièr dels romanistas parisians e dels dialectològs que percebon las lengas de França sonque coma de « monuments », testimònis arcaïcs de l’evolucion irrepressibla de la lenga francesa.

Ficha d’enquèsta de l’enregistrament de Marguerite Genès, felibra de Lemosin que raconta una faula en occitan, fach lo 26 d’agost de 1913 per Ferdinand Brunot pendent la campanha de collectatge linguistic en Lemosin. Colleccions Bibliothèque nationale de France.
Mas Ferdinand Brunot es tanben gramatician e istorian de la lenga francesa. Participa al grand movement scientific que desenant s’interèssa a las lengas e als dialèctes parlats dins una França encara fòrça plurilingua. Amb los Archius de la paraula, Ferdinand Brunot desira persègre lo trabalh començat per Gilliéron e Edmont amb lor Atlas linguistic, en realizant un Atlas linguistic fonografic de França. Lo projècte coneisserà fin finala sonque tres missions menadas per Ferdinand Brunot en 1912 e 1913 dins las Ardenas francobelgas, dins lo Berrí e, per lo domèni occitan, dins lo Lemosin.